9 Ferrocarril Historia

Quan l’escocès James Watt a finals del segle XVIII va perfeccionar la manera de transformar l’energia calorífica en energia mecànica -el que es coneix com la màquina de vapor- el món va experimentar un gran canvi econòmic i sociològic. Watt, va no sols va resoldre amb eficàcia la manera de transformar l’energia del carbó en energia mecànica, sinó que va enginyar la manera de convertir el moviment rectilíni en un moviment circular continu. Es pot afirmar que la vida dels éssers humans a partir de la màquina de vapor va canviar molt: neix el que se’n diu, la Revolució industrial. La mateixa feina que sempre s’havia fet amb l’ajut de la tracció animal -homes, cavalls o bous-, amb l’us de la maquines de vapor es pot executar amb molta més potència i efectivitat. D’aquesta millora productiva se’n van beneficiar molt ràpidament el transport de mercaderies, i el sector tèxtil, que llavors estava ubicat a Europa, i era un sector que donava molta feina a la gent. Les industries -sobretot les tèxtils- sempre havien estat al costat dels rius per poder aprofitar la força motriu de l’aigua. Amb la màquina de vapor, va ser possible produïr en qualsevol altre lloc. Per exemple: a prop de les grans ciutats on havien ports marítims. Així doncs, l’invent de la màquina de vapor, va permetre millorar les comunicacions, com també per desenvolupar noves industries posant-les allà a on convingués. Barcelona, des de molts segles, era un centre fabril amb un port per comprar i vendre amb molta activitat. El 1778 quan es lliberà el comerç directe a Amèrica -fins llavors monopoli de Castella, fent us del port de Cadis- disposà d’una gran oportunitat per expandir-se. La primera fabrica de vapor que es fa a Espanya és va construir el 1832 al barri de Sants, se’n diu: “La Fabrica Bonaplata de Hilados, Tejidos y Estampados”. La convulsió obrera amb el seu malestar pels canvis fa que el 1835 aquesta empresa la cremin els mateixos obrers. (La bomba del Liceu va matar la dona d’un industrial del tèxtil que tenia la fàbrica al mateix barri del Clot) Tot i els entrebancs, la revolució industrial no té aturador i al Poblenou, a Sant Andreu, al Clot es creen fàbriques on tota la maquinària és mou amb l’expansió del vapor. Hem de recordar que l’instal.lació de noves fàbriques, majoritàriament tèxtils, que necessitava més ma d’obra va afavorir corrents migratòries de la muntanya cap a les ciutats. La revolució industrial va anar acompanyada de molts conflictes. Els treballadors no tingueren reconegut cap dret fins que no es van organitzar amb sindicats. A Europa van néixer molts moviments revolucionaris entre ells l’anarquisme. A Barcelona, com totes les ciutats industrials, hi va haver una gran transformació econòmica. La industria va donar molts llocs de treball i beneficis sobretot a partir del comerç exterior. En el moll de Barcelona no sols es descarregava el carbó de les mines d’Asturies que venia amb vaixell sinó que era el punt de sortida dels teixits estampats que s’enviaven a Amèrica. L’activitat era doble. Amb el vapor neix una nova burgesia a la capital catalana i com també en altres ciutats: Olot, Terrassa, Manresa, Sabadell, Vilanova i la Geltrú etc. Aquesta burgesia emprenedora tenia els seus llocs de trobada; un d’ells va ser el Gran teatre del Liceu construït el 1847 –un any abans que el tren Barcelona Mataró-. En altres ciutats en una escala menor hi ha el mateix esplendor protagonitzada per la gent rica i la que ha tingut millors mestres. Personatges cultes i rics es dediquen al mecenatge i una forma de distingir-se és comprant art o fent-se una magnifica casa en el lloc més cèntric. Els artistes, escultors i arquitectes estan d’enhorabona. Amb el tren la gent viatge més i ha més intercanvis culturals. Els grans pintors catalans van a París, hi fan estada i és relacionen amb altres pintors. En aquest gran canvi, el 1853 l’Ajuntament enderroca les muralles i al cap de set anys el 1860 Ildefons Cerdà presenta el seu pla orgull dels barcelonins per transformar una ciutat gaire bé medieval en una ciutat moderna. Preveu com seràn les necessitats del futur i dissenya l’eixample. El vapor és la gran eina per fer les distancies més curtes, és l’eina del transport. Els empresaris principalment, o més ben dit la iniciativa privada, van ser qui van apostar pel transport ferroviari. A tot arreu a on hi arriba el tren hi creix l’activitat. Un país d’una orografia semblant a la nostra com és Suïssa té un moviment diari de passatgers brutal. Els trens contribueixen a tenir el país poc pol.lucionat i faciliten a diari els transport de milers de milers de ciutadans a on s’ha planificat adecuadament. A partir de la Mancomunitat Catalana, en temps d’Enric Prat de la Riba, s’inicià la xarxa de carreteres, el ferrocarril que havia nascut ben bé mig segle abans entra en competència amb el motor d’explosió: el cotxe I el camió.