Aparador, 5 de febrer de 2020

Aparador de poesia. Acollírem al programa una joveníssima poeta, Anna Gas Serra, que vingué a presentar ‘Llengua d’àntrax’, el seu segon llibre de poemes, que ara fa res, l’abril de 2019, publicà Edicions del Buc amb una fotografia d’encapçalament de l’autora i un epíleg de Biel Mesquida i Amengual. «[El sintagma del títol] és dues coses ?comenta Pol Guasch a Núvol?: d’una banda, una llengua malalta, infectada, afectada en els seus òrgans vitals que va morint-se a poc a poc, sense remei; però, a la vegada, també és una llengua infecciosa, potencialment arma biològica, amb la capacitat de destruir des del silenci. “Inodor, incolor, insípid” és l’àntrax, i així penetra per escletxes desconegudes i espais minúsculs, i així nia en la carn, els ossos i la pell, per destruir-la.» Ahir, dimecres 5 de febrer de 2020, férem el tres-cents vint-i-dosè programa, el dissetè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Anna Gas i Serra, la convidada, nasqué el 18 d’octubre de 1996 a Barcelona. Cresqué al barri del Congrés bressolada, segons paraules de la poeta, per l’escola Ferran i Clua i l’Institut Alsina, on va triar una formació científica, que l’havia de conduir, Déu ho volgués, cap a la investigació o bé la salut. Els pobles de Castellserà i Corbera de Llobregat són llocs on l’ha pastaren ?paraules novament de la poeta? des de ben petita i que té vinculats pregonament als seus avis, no cal dir que els fonaments. «Durant el batxillerat se’m va encendre amb una força imparable la flama de la lletra», va dir-nos. Ca començar a escriure a raig fet, llegir compulsivament i assistir, vés, a cursos d’escriptura per «apaivagar el desig, nodrir la sensibilitat poètica, mirar d’entendre’m una mica enllà i seguir mantenint la concentració en la biologia, la física, la química i les matemàtiques, que cada cop contemplava com més com anecdòtiques al costat dels tresor que havia començat a desenterrar.» Això la va dur a triar el Grau d’Estudis literaris, que acabà a la Universitat de Barcelona després una estada Erasmus a Southampton. Ara està estudiant el de Psicologia. Amb textos de narrativa i poesia guanyà, entre 2013 i 2015, alguns concursos literaris per a obra inèdita, fins que el 2017 li atorgaren el 18È Premi de Poesia Joan Duch de Poesia per a Joves Escriptors, per Crossa d’aigua, que tot seguit, el 10 de juliol de 2017, publicà Editorial Fonoll, amb un pròleg d’Abraham Mohino i Balet, dins de la col·lecció de poesia Joan Duch. «Tensa en les formes, severa en el contingut ?comenta el prologuista?, a Crossa d’aigua Anna Gas elabora vers a vers una anàlisi entomològica de la passió, d’unes relacions en què mana la desproporció, la mancança o la mutilació, les quals acaben abocant a la retòrica de la separació i del silenci.» El va escriure entre els 17 i els 19 anys, ja fa temps, doncs. Ha estat inclosa en diverses antologies i els seus poemes han estat traduïts al castellà i a l’italià. Compagina els estudis amb un reguitzell de feines: ha donat classes particulars, classes d’anglès en una escola durant una temporadeta, ha estat bibliotecària i arxivera, repartidora de pizzes a domicili… Ha fet per manera de viatjar i estudiar idiomes, entre els quals té el suec un lloc preferent.