Aparador de poesia, 11 de gener de 2017

Aparador de poesia. Un projecte a l’abast d’escollits. Traduir el Cançoner de Petrarca al català. L’ha tirat endavant Miquel Desclot i vingué a presentar el llibre. Dues parts: la primera tracta de la història d’amor i desamor amb Laura, un amor impossible; en la segona, en canvi, l’autor pren una posició estoica davant de la història d’amor per a emprendre el camí de la saviesa. El traductor sosté que Dante és èpic mentre que Petrarca és líric. Com que aquest cal cercar-lo en la ment, en l’ànima, no és tan atractiu com aquell. Fet i fet, «la imatge que emergeix de la seva biografia i de la seva obra és la d’una figura tan polièdrica com contradictòria i ambigua, la d’un home esqueixat, o fragmentat, maldant tothora per recompondre’s.» Ahir, dia 11 de gener de 2017, férem el dos-cents onzè programa, el tretzè de la sisena temporada. L’emetérem com sempre en directe. Miquel Creus i Muñoz, conegut literàriament amb el pseudònim de Miquel Desclot, va néixer a Barcelona, al barri del Clot, el 20 de març de 1952. Poeta, escriptor i traductor, també escriu llibrets d'òpera. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha estat professor universitari a Bellaterra i Durham entre 1975 i 1992, any que deixa la docència per dedicar-se només a la literatura. Als16 anys, mogut per l’empenta de la nova cançó, comença a escriure poesies, als 17 inicia la llicenciatura de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i als 18 guanya el Premi Amadeu Oller de Poesia pel poemari Ira és trista passió. Era el 1971. Amb més de quaranta llibres escrits per a infants i joves, entre les seves publicacions, cal posar de relleu els llibres de poesia. A més a més de l’esmentat, el 1974 publicà Viatge perillós i al·lucinant a través de mil tres-cents vint-i-set versos infestats de pirates i de lladres de camí ral, el 1978 Cançons de la lluna al barret, el 1983 Juvenília, el 1987 Auques i espantalls, pel qual obtingué el Pere Quart d'humor i sàtira, el 1992 El llevant bufa a ponent, el 1992 Com si de sempre i el 2006 Fantasies, variacions i fuga. Ha rebut diversos premis literaris, tant de poesia com de prosa. Pel seu treball de creació ha rebut nombrosos reconeixements. A banda dels esmentats, el 1992 rebé el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia infantil per Bestiolari de la Clara, el 2002 el Premio Nacional de Literatura Infantil per Més música, mestre!, el 1985 el Lola Anglada per Set que no dormen a la palla, el 1993 el Premi Crítica Serra d'Or de memòries pel Llibre de Durham i el 1997 el Ciutat d'Olot per De llavis del Gran Bruixot. La tasca com a traductor també ha estat reconeguda. El 1985 amb el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral per la versió de Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire, el 1988 amb el Premi de la Generalitat a la millor traducció poètica per la versió de Llibres profètics de Lambeth-I, de William Blake, el 1988 amb el Premio Nacional de Traducción de Literatura Infantil per la versió de Versos perversos, de Roald Dahl, i el 2000 amb el Premi de la Crítica Serra d'Or de traducció per les versions de poesia de Dante, Petrarca i Michelangelo.