Aparador de poesia, 11 de gener del 2012

Avui, dia 11 de gener del 2012, hem comptat amb la prestigiosa poeta mataronina Lola Casas, que ha estat entrevistada per Pius Morera i ha recitat onze poemes ja publicats. Lola Casas ha publicat una trentena de llibres de poesia, tots ells il•lustrats amb dibuixos i en quatre casos amb els poemes musicats. Es mestra de primària i això s’ha notat, perquè l’afany didàctic es rastreja en tots ells, en alguns més que en altres, però. Probablement els seus poemes són més coneguts pels nens que no pas pels adults. Hi ha de tot en la seva obra: poemes sobre la vida quotidiana, poemes relacionats amb els colors, poemes sobre els monstres literaris, poemes sobre les estacions, bestiaris, poemes sobre les festes... Com que ja té una edat, com confessa a la Xarxa, ens ha dit algunes coses sobre l’art d’escriure i sobre com ensenyar, perquè és mestra de mestres. L’ofici de poeta no acaba de creure-se’l, tot i que sap que li diuen poeta. Té la mà trencada a l’hora de compondre cançons i els nens, encara que ella no ho sàpiga o no li interessi saber-ho, las imiten o volen imitar-la. Ha estat un plaer conversar amb ella i oir-la recitar. És mestra per vocació, tot i que no li fa cap fàstic el sou que guanya, ara més petit que no fa pas gaire. En els temps que corren els docents han de tenir molt tremp, ha volgut dir-nos, i ella no està cremada gràcies als alumnes, que són els que l’han il•lusionat sempre i amb els quals ha dut a terme projectes interessants, com el carteig durant quatre anys amb Roald Dahl, un escriptor fantàstic. Quan es jubili, i això ja és a la cantonada, no jugarà a la petanca ni escriurà la seva biografia sinó que continuarà en contacte amb el món de l’ensenyament. Ha reconegut que ha aprofitat la poesia a l’aula, tant la seva com la d’altres poetes, tot i que ella no acaba de tenir consciència de poeta, tant és així que quan s’avorreixi o ja no senti il•lusió deixarà d’escriure poesia. No sabia que el nens la imitaven, no n’era conscient, tot i que ha acceptat que potser sí. Ens ha sobtat quan ens ha confessat que usava versos curts perquè era molt mandrosa. Però també perquè es sentia còmode, ha aclarit. Probablement teníem raó, ha dit, quan dèiem que el ritme de cançó de molts dels seus poemes havia estat inspirat per les criatures. Segur, res de voler cridar l’atenció; no era poeta. Era, a tot estirar, una mestra que feia versos.