Aparador de poesia, 12 de febrer de 2020

Aparador de poesia. En Joan Puche Ruiz, poeta i editor badaloní, vingué al programa a presentar ‘Com el forat d’una camisa estripada’, conjunt de disset poemes visuals que ara fa res, l’octubre de 2019, edità l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli dins de la col·lecció La Puça del Petroli. En remarquem la insubornable posició crítica davant el món i els quatre homenatges: a Joan Brossa, a Màrius Sampere, a Carles Hac Mor i Nicanor Parra. La cita inicial de Joan de la Vega clarifica la intencionalitat del llibre: «decir yo / es esperar / la llegada / de otros nombres». Abans d’ahir, dimecres 12 de febrer de 2020, férem el tres-cents vint-i-tresè programa, el divuitè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Joan Puche Ruiz, el nostre convidat nasqué a Badalona el 4 d’agost de 1964. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, amb l’especialitat d’Història de l’Art. «De jove m'agradava molt el dibuix ?diu en un missatge digital?, i vaig estar un temps en un estudi aprenent amb dibuixants de còmic professionals, fins que em vaig adonar que era molt dolent, i vaig deixar el dibuix.» Ara, li restaren ganes de trobar un mitjà d'expressió. La poesia visual se situa en la isoglossa que separa la poesia tradicional i la plàstica. La Viquipèdia posa de relleu la figura de Joan Puche entre els poetes visuals catalans. La trajectòria de l’artista va estretament lligada a la figura de Paco Fanés. «A la carrera ?segueix dient? em va interessar sobretot l'art contemporani i un cop acabada vaig conèixer el Paco. Per aquella època va fer una exposició de poesia visual en un bar de Badalona.» Sentí de primer curiositat de conèixer el camp i després de practicar-lo. De bon començament, el vessant plàstic, no tant el poètic. Muntà un parell d’exposicions sense encara participar-hi i després un parell o tres participant-hi. Tornant el 1999 d’una a Bàscara ?Tercer assalt, «en diguérem»? sorgí la idea de l’editorial. Acabava d’iniciar-se a Badalona una editorial i hi vam anar a parlar. L’any 2000 vam començar a fer camí com a col·lecció de poesia d’Edicions Fet a mà. L’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli neix a Badalona aquell any gràcies a Paco Fanés i Joan Puche, amb la publicació del recull Set, un volum col·lectiu amb poemes de Teresa d’Arenys, Jaume Costa, Maria Antònia Grau, Pep Mita, Primitiva Reverter i Paco Fanés. «Com a Associació ?ressalten? hem tingut sempre dos objectius: la difusió de projectes en l’àmbit de la poesia mitjançant l’edició de llibres i l’organització d’actes com el festival Poesia i Cia… i la difusió de la cultura plàstica (exposicions i projectes d’art contemporani). Adopten el nom d’una antiga construcció d’ús industrial, Pont del Petroli, que ha esdevingut una icona badalonina. L’activitat cultural i poètica d’ambdós artífexs, a hores d’ara ja es pot qualificar d’ingent. A banda de les dues col·leccions, Pont del Petroli i La puça del petroli, que ha codirigit amb Paco Fanés, ha fet nombroses exposicions (col·lectives, amb el Paco o en solitari) i ha coordinat o dirigit nombrosos projectes culturals o socials. A banda del llibre que presentarem, Babilonia publicà el 2004 Sí, estimo els animals i L’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli a la col·lecció La puça del petroli Imatges d’arxiu. Obra seva es troba a La República de les Parets, capsa de la qual només se’n feren cinquanta exemplars, que conté fotografies i poemes de l’exposició col·lectiva del mateix títol editada el 2004; a Vi(r)us, antologia de poesia visual dels Països catalans coordinada per J.M. Calleja, publicat el 2005 a la col·lecció Pont del Petroli; a Poesia Visual Española, selecció de J.M. Calleja, Hotel Dadá, número 7, publicat per Ediciones El Candirú d’Argentina; a Price i cia..., publicat el 2011 dins de la col·lecció Pont del Petroli; a Nosaltres els fusterians, mostra de poètica visual, editat el 2012 per la Universitat Miguel Hernández.