EPISODE · Feb 13, 2014 · 29 MIN
Aparador de poesia, 12 de febrer del 2014
from Aparador de poesia
Aparador de poesia. Marcel Pich i Esteve, un poeta palmesà que incomodà el govern balear, vingué a presentar “Ulls de geneta”, el seu segon poemari. “Me’n vaig”, va haver d’escriure, i s’exilià —el verb és seu— a Barcelona. Ara fa mig any, més o manco. Ahir, dimecres dia 12 de febrer del 2014, férem el cent trenta-unè programa, el vintè de la quarta temporada. Vaja, el sisè d’aquest any. L’emetérem, com sempre, en directe, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Palmesà: “He viscut tota la vida a la barriada marinera i obrera del Molinar, al llevant de Palma.” Ens ho digué en un missatge. De tota manera, vam trobar que el 1986 havia nascut a Barcelona. El nostre convidat, Marcel Pich i Esteve, actualment hi “estudïi” antropologia. “He fet feina a diversos mitjans de comunicació, entre els quals Ona Mallorca, ACN i IB3. D'aquest darrer, em van fer fora en entrar el PP al Govern.” “Ets periodista o en fas?”, li preguntàrem. “Sóc realitzador”, ens respongué. Les forces de l’ordre illenques no deuen estar gaire contentes. A banda que el coneixen. Cada vegada que obres internet en saps una de nova. L’hem vist al sòl assetjat per un policia nacional fotent-li llenya, hem vist el sidral que es va formar per haver-lo detingut, un membre del cos antiavalots va voler que li parlés en català davant dels jutjats i el denunciaren per “falta de respecte a l’autoritat”. Tot un cas. No sabíem si encara pertany a l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i li ho preguntàrem. Les seves idees l’han dut a impulsar accions “en defensa de llengua, cultura, territori i drets socials a Mallorca”. Però, és clar, no el vam convidar per totes aquestes coses, que també, sinó perquè és un bon poeta. “En Marcel és collonut!”, exclamà un poeta amic seu en un e-mail que ens envià ahir. Ara, el poeta no és creu que sigui poeta: ”No em consider, per a res, poeta.” Per ell, és un divertimento, sembla. De tota manera ja ha publicat dos poemaris. El primer, “Lloriguera i rodalies”, es presentà a can Alcover el 19 d’abril del 2011. Són els primers versos que li vam llegir i el que ens va impulsar a convidar-lo al programa. La segona edició del segon, “Ulls de geneta”, va fer-se al Palau d’Aiamans de Lloseta el 23 de juliol del 2013. La primera edició va fer-se el març. Vindrà a presentar-nos-el. El Google dóna notícia d’uns “Primers poemes”, que es publicà el 1999. Devia tenir uns tretze anys. Per no ser-ne, de poeta, s’inicià en aquest art, quan encara no s’afaitava. Hi ha una tercera faceta del personatge. “Sóc amant de la cultura i la festa popular”, ens digué. “Consider que és un univers per explorar”, afegí. Relacionat amb aquesta afició, hi ha la música: “Compartesc amb tres bons amics meus el projecte musical Taverners, on recuperam cançons populars i d'autor.”
Embed this episode
NOW PLAYING
Aparador de poesia, 12 de febrer del 2014
No transcript for this episode yet
Similar Episodes
No similar episodes found.
Similar Podcasts
No similar podcasts found.