Aparador de poesia, 12 de març del 2014

Aparador de poesia. Montserrat Rodés Carbonell, poeta barcelonina que s’ha mogut durant anys i panys pel món editorial, vingué a presentar a la ràdio el seu darrer poemari “D’incertes certeses”, que ha publicat LaBreu Edicions, dins de la col•leció Alabatre. La poeta, segons Carles Camps Mundó, “planteja allò que necessita no pas el lector de diumenge a la tarda, sinó el poema: renovació o, encara millor, regeneració del material lingüístic(...).” Ahir, dia 12 de març del 2014, férem el cent trenta-sisè programa, el vint-i-cinquè de la quarta temporada, l’onze d’aquest any. L’emetérem, en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Com que ho va escriure, ens estalviàrem de preguntar-li-ho. Va estar en contacte amb la poesia de ben petita i s’adonà “que m'ho passava més bé pensant, que no pas jugant”. Més endavant, “en plena adolescència, vaig experimentar —segueix dient— que escriure poesia s'anava convertint en una necessitat vital.” Ha passat el temps. Seixanta i escaig, no pas massa més. Posat seriós i un llibre que, ens hi juguem un pèsol, és de color fúcsia. Vingué, com ja hem dit, a presentar-nos-el, després d’haver publicat uns quants poemaris i d’haver guanyat un parell de premis. El 1991 publica “La set d’aigua”, poemari amb el qual obté l’any anterior el Premi Miquel Martí i Pol, el 1992 “Riu d'arena”, el 1993 “El temps fumeja”, i el 1995 “Escrits en blanc”, amb el qual obté l’any anterior el Premi Miquel de Palol. Després vindran “Interlínia” (1999), “Deleàtur” (2002), “Immunitats” (2005) i “Alarma” (2008). Els seus poemes, que trobem a diverses antologies, ha estat traduïda a l’alemany, l’anglès, el castellà, el croat, el francès i l’italià. Ha participat, com podeu suposar, en nombrosos recitals de poesia, entre els quals cal destacar l'homenatge a Salvador Espriu (juntament amb d’altres poetes) que tingué lloc l’octubre del 2007 al Literaturhaus en el decurs de la Fira del Llibre de Frankfurt, en la qual la Literatura Catalana va ser convidada d'honor. Ara fa quatre mesos, més o manco, que va aparèixer “De les incerteses, certeses”: la poeta reflexiona, segons els editors, “sobre el que ens precedeix i el que queda després d’haver estat, tot a partir d’un brot intuïtiu atzarós que és on forma i sentit es condicionen.”