Aparador de poesia, 12 de setembre de 2018

Aparador de poesia. En el primer programa de la temporada tinguérem Noemí Morral, poeta que ha renegat de l’ofici d’economista, i es dedica a dibuixar, escriure poemes i interpretar. Vingué a presentar ‘Tornar. D’Essaouira a la Barceloneta’, un llibre que Voliana Edicions edità magníficament el febrer del 2018. Llegim a la contraportada del llibre: «(...)al cap de gairebé dos anys, ens obre el seu món més íntim a través dels versos i paisatges que l’han acompanyat des del retorn [del Marroc], primer a Vic i després al barri de la Barceloneta, en un tornar on, a poc a poc, la vida es reinventa.» Ahir, dimecres dia 12 de setembre de 2018, férem el dos cents setantè programa, el primer de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. Noemí Morral i Palacín va néixer a Vic dos dies abans del dia de l’home dels nassos, el 29 de desembre de 1972, quan encara es podia enviar mare i nena al quarto dels mals endreços de l’hospital, en cas de massa parts un mateix dia. Ha viscut tota la vida entre Julià de Vilatorta i Vic. i Tot i que de petita li agradava molt dibuixar i escriure encaminà estudis i vida laboral cap a l’economia. Al llarg dels anys havia escrit alguns poemes, però no havia tornat a dibuixar des de la infància. L’octubre de 2015, un any després de la mort d’en Santi, el marit, d’un tumor al ronyó molt agressiu, s’instal·là a Essaouira, port de l’oceà atlàntic del Marroc, i es dedicà a la reflexió i la recerca d’un nou camí. Fou precisament on, segons l’autora, redescobrí la infància i, d’una manera delerada, tornà a dibuixar i escriure de forma natural i intensa, i sentí el poder terapèutic d’aquestes dues arts, però també de l’Art en general. D’aquesta fugida endavant sorgiren alhora els llibres Finestra poètica a Essaouira , que publicà Edicions de l’Albí el 2 de desembre de 2016, i Fenêtre poétique à Essaouira, una tria de 14 poemes i dibuixos de l’anterior llibre traduïts al francès, que la poeta i dibuixant s’autoedità, i l’espectacle Mil Futurs. Finestra poètica a Essaouira conté 70 dibuixos i 75 poemes en català, va comptar, que expliquen les vivències de l’autora, l’opinió sobre la cultura i la ciutat que l’acollí, i el procés personal. A la tornada s’instal·là al barri de la Barceloneta, on encara viu, després d’una estada curta a Vic, per seguir estant a prop del mar i «ésser una persona anònima». Fou quan deixà definitivament la feina d’economista per iniciar un projecte de vida a l’entorn de la poesia, el dibuix i la interpretació. Tornar, tant el llibre com l’espectacle ?hi ha espectacle!?, n’ha estat el resultat, per ara.