Aparador de poesia. 13 de maig de 2015

Aparador de poesia. Jordi Larios i Aznar aterrà al programa per a parlar dels seus tres poemaris, especialment “Rendezvous”, el darrer, publicat per Cafè Central-Eumo a la col•lecció Jardins de Samarcanda. La poesia de Larios ?va escriure Eduardo Moga a propòsit del llibre?, reflexiva, meticulosa, es produeix per sedimentació, com fan, lentíssimament, les estalactites: els versos gotegen i deixen, en caure, un substrat mineral, que, acumulat, forma la roca.” El dimecres dia 6 de maig de 2015 férem el cent vuitantè programa, el vint-i-vuitè de la cinquena temporada, el divuitè d’enguany. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt. Jordi Larios i Aznar, el convidat, va néixer el 25 de desembre de 1959 a Palafrugell. Estudià Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1981 es va llicenciar i el 1986 es va doctorar amb un excel•lent cum laude. De 1982 a 1987 va treballar de professor al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. Des de 1987 viu a Cardiff, al País de Gal•les. Entre 1987 i 2007 donà classes a la Cardiff University (School of European Studies) i entre setembre de 2007 i juliol de 2014 treballà a Queen Mary University of London (School of Languages, Linguistics and Film), on dirigia el Centre for Catalan Studies. Actualment treballa a la University of St Andrews (School of Modern Languages), a Escòcia. Tres llibres de poesia; és lent, ens sembla que ho diu en alguna banda. Per Home sol, publicat el 1984, obtingué l’any anterior el Premi Ribas i Carreras. Triga vint anys i escaig a publicar el segon llibre, El cop de la destral, que apareix el 2006. Haurem d’esperar set anys més perquè Cafè Central i Eumo Editorial publiquin el 2013 Rendezvous. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana lliurà el Premi Josep Maria Llompart a Jordi Larios, en creure que havia estat el millor llibre de poesia en català publicat el 2013. Té en el terreny de l’assaig un estudi sobre les novel.les canòniques de Llorenç Villalonga: Llorenç Villalonga i la fi del món , que es publicà el 2007. Recentment ha coordinat un volum sobre La cara fosca de la cultura catalana. La col•laboració amb el feixisme i la dictadura franquista. Ha traduït al català diverses obres d’autors anglesos, americans i irlandesos: Oscar Wilde, Henry James, Saki, Anthony Powell, Dorothy Parker i Robert Coover, entre altres. Des de 1981 viu amb Montserrat Lunati, la seva companya, amb qui ha traduït L’art de la ficció, de David Lodge.