Aparador de poesia, 13 de novembre del 2013

Aparador de poesia. Chantal Poch i Rodrigo, poeta joveníssima —només vint anys!—, mataronina, tot i que va néixer a Barcelona, respongué les preguntes de Pius Morera, creador i conductor del programa, recità set poemes més o menys inèdits i estrenà dos poemes, ‘Jerk’ i ‘Lament’, musicats i interpretats per David Moragas. Ahir, dia 13 de novembre del 2013, férem el cent vintè programa, el novè de la quarta temporada. Mataronina. Al Facebook, en el perfil, llegim que procedeix de Barcelona. Vint anys tot just estrenats. La nostra convidada, Chantal Poch i Rodrigo, estudia dues carreres, com en Marc Rovira, un altre poeta, que era també joveníssim quan vingué al programa fa una temporadeta. No les mateixes, però. Comunicació Audiovisual, a la Pompeu Fabra, i Història de l’Art, a la UNED —ella. Té un munt de vídeos penjats a la Xarxa, alguns mers exercicis acadèmics. L’afició, per dir-ho d’alguna manera, li ve de lluny. Va guanyar un premi per un treball de recerca titulat “Adaptacions literàries al cinema. Creació d'un guió a partir d'una novel•la de Mercè Rodoreda”. Es tracta d’un guió sobre “Jardí vora el mar”, novel•la mai no adaptada abans ni per al cinema ni per a la televisió. Actualment es planteja “si acabaré embolicada amb rotlles de cel•luloide, emmarcada en un museu a mode de ‘performance’ o fent de caixera en un supermercat”. Ens ho va fer arribar per correu. Allò que li restarà sempre serà, segons ella, però, “la pura acció d’escriure.” Entre els molts problemes que deu tenir, hi ha el fet que només té un parell de lectors. Això és el que es pensa. És clar, amics seus, i només quan ella vol i els hi deixa llegir. Fet i fet reconeix que ha ultrapassat l’àmbit íntim quan ha presentat poemes als concursos anuals de Transports Metropolitans. Amb èxit, diem, en alguns casos. Nosaltres sabem que també ha presentat obra seva a altres premis. Ha separat conscientment l’obra acadèmica i l’escriptura. Prengué aquesta decisió a causa de la por que tenia “a perdre plaer i espontaneïtat en favor de cites i normes”. Fa un any que vam decidir convidar-la. Tenia dinou anys i vam llegir-li un poemari que ens va corprendre. Per la llengua, la maduresa i les imatges.