Aparador de poesia. 14 de desembre del 2011

Hel•lenista, poeta, assagista i crític. Doctor en filologia clàssica, catedràtic universitari i membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha col•laborat en nombrosos mitjans de comunicació i revistes científiques i literàries. Li han atorgat nombrosos premis. L’any 1965, accèssit al Premi Amadeu Oller de Poesia pel poemari La terra humida; el 1967 el Joan Salvat-Papasseit de Poesia pel llibret On m’he fet home; el 1980 el Josep Carner per l’assaig Lectura de les "Elegies de Bierville" de Carles Riba; el 1992 el Premi Nacional de Literatura Catalana de Poesia per La mà de l'arquer; el 1994 el Premi de Crítica Serra d'Or d'assaig per Sobre Foix; i, finalment, el 2010 el Premi de la Crítica Poesia Catalana per L’ombra dels dies roja, un llibre que ens té el cor robat. Hem de dir que una mica abans que es publiqués aquest llibre va aparèixer primer D’aspra dolcesa, que reunia tota la poesia del poeta entre el 1963 i el 2001, i No me n’he anat, on aconseguí que nou amics triessin deu poemes de la seva obra completa. Cal posar de relleu un llibre de contes de gran densitat poètica, Escrit a la finestra, que es publicà el 1998. En l’àmbit dels estudis literaris i de la crítica literària volem destacar Eulàlia, estudis i notes de literatura catalana, publicat el 1986, i Sota el signe del fènix, durar i pel foc sempre renéixer, publicat el 2008, que conté els articles que van aparèixer al suplement cultural del Diari Avui entre el 2002 i el 2007. Quan se li ha preguntat si la seva poesia oscil•lava entre Eros i Thanatos ha dit que eren el mateix i ho ha justificat. No estava massa d’acord amb les paraules de David Castillo segons les quals en la seva poesia, en allunyar-se de Carles Riba i Salvador Espriu, es modernitzava. Ha admès que la seva poesia tostemps ha tingut una càrrega ètico-moral i civil i ha posat l’exemple del seu darrer poemari, L’ombra dels dies roja, que era un al•legat contra el vessament de sang de les guerres, quelcom insuportable. No ha entès que alguns atorguessin a la seva poesia un afany de transcendència tot cercant els orígens etimològics del mot. Ha confessat que han inclòs un poema en l’antologia dels poetes emprenyats Ningú no ens representa, tot i que el seu estat d’ànim potser no era ben bé aquest. La veritat és que ha donat tantes explicacions sobre el poema que els que escoltin aquest programa fàcilment l’identificaran, malgrat l’anonimat.