Aparador de poesia, 15 de febrer del 2012

Marta Rius i Alcay, músic, cantant, acordionista, actriu i poeta, entrevistada per Pius Morera. Ha interpretat a cappella amb emoció una cançó de bressol tradicional catalana que posa la pell de gallina. És mare de dos i viu a Argelaguer. Hem de reconèixer que la Garrotxa és un entorn propici a la creativitat. De tota manera va néixer a Sant Feliu del Llobregat. En l’anterior programa la vam anunciar com una veu que canta poemes de poetes. En el currículum prefereix posar músic i actriu. De fet és cert, perquè d’actriu n’és des dels vuit anys, quan interpretà un curtmetratge. Als nou participà en dos capítols de Temps de música, on hi participava el malaguanyat Carles Sabater. Potser n’és des d’abans i tot, perquè pertany a la tercera generació d’una nissaga d’actors. Als dinou va atrevir-se a fundar una companyia de teatre, de nom escatològic, La tifa. No sola, amb els companys. El 1999, quan tenia vint-i-cinc anys interpreta el paper d’Oriola a La festa del blat d’Àngel Guimerà, amb la Companyia d’Enric Borràs de Sant Feliu de Llobregat. L’any passat va ser dirigida per l’Àlex Rigola a la Temporada Alta de Girona. A micròfon tancat ens hem assabentat que en la pel•lícula Cravan versus Cravan va tocar l’acordió en l’escena final al costat d’Enric Casasses, el poeta convidat del dimecres passat. També és cert que és músic, perquè el 2003 va crear la música per a Malas palabras, una obra que interpretà Pertinaç Teatre amb la direcció de Montse Bonet. Ha musicat poemes de poetes, com ara Cançó de collir manglanes, de Joan Lluís Lluís, que el poeta de la Catalunya Nord va escriure expressament perquè fos ella qui la cantés. Tot i que ha editat discos, com ara Les Noves dones de la Bella Cançó, amb dos companyes, i Un Segon, amb el Grup Sol i Serena, anuncia al seu blog un disc en solitari, amb cançons fetes i interpretades per ella. Hem dit que era acordionista i poeta. Ha reconegut, en el transcurs de l’entrevista, que era acordionista, però s’ho ha fet venir per no dir obertament que era poeta, tot i que li hem recordat un poema ben construït i amb una notable densitat poètica. Estava satisfeta de ser mare però hi ha moments en què ella s’amaga sota el Coixí, títol d’una cançó que hem punxat. Ha parlat sobre els seus discos i la cura amb què estan editats i sobre el projecte de fer un disc en solitari, amb cançons seves.