aparador de poesia, 16 d'abril del 2014

Aparador de poesia. Laia Llobera i Serra, poeta barcelonina, vingué a presentar “Certesa de la llum”, el seu tercer poemari, publicat perquè estigui per Sant Jordi a les llibreries per LaBreu Edicions, dins de la col•lecció Alabatre. “Un diàleg entre la mística i la ciència i l’essència de l’home, un intent de trobar respostes a allò que sembla que no en té”, llegim a la solapa en lletres blanques sobre blau cel fort. Ahir, dia 16 d’abril del 2014, férem el cent quaranta-dosè programa, el trenta-unè de la quarta temporada, el dissetè d’aquest any. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt. Barcelonina. Tot i que no és una joveneta, és jove: va a l’encalç de Crist. Tot i que és jove, ha tingut temps de fer-ne, de coses. Vés per on és Llicenciada en Traducció i Interpretació perquè “m'agrada aprendre llengües i conèixer cultures.” I coi! no en va tenir prou. Primer un postgrau de Correcció i qualitat lingüística en català i, després, un màster en Estudis catalans. I més: ara està redactant una tesi doctoral sobre la narrativa d'Anna Murià. Els poetes, encara que ho pugui semblar, per la passió que hi posen, no viuen de la poesia. Es guanya les garrofes com a docent al Consorci per a la Normalització Lingüística. No ho vam trobar enlloc, ens ho var dir ella. Amant de la llengua i la literatura catalanes, sent passió per la cultura del país. No és poca cosa: ha publicat tres llibres de poesia. Primer fou Cicles, pel qual obtingué el premi Divendres Culturals de Cerdanyola el 2009. La prologuista, Montserrat Bacardí, aprecia que l’autora empra un llenguatge “net, precís, un pèl despullat i tallant.” Més tard, el 2012, vindrà Més enllà dels grills ,que va merèixer el XVè Premi “Alella a Maria Oleart. Ja hi mostra la voluntat de distorsionar els mots a fi d’apropar-los a la plàstica. I ara el poemari que presentarem, Certesa de la llum. A micròfon tancat, quan estigué al programa, en Marc Romera, ens digué que es tractava d’una obra de gran densitat lírica. Hi estem d’acord. Les cinc parts van precedides d’una cita. No són les habituals. O potser sí. En parlàrem amb ella. Tot i que ha publicat narrativa infantil, Corre, Corre, Timbú, i que té al calaix una novel•la infantil, segons ens ha confessat, allò que la motiva fonamentalment és la poesia. En llegeix i n’escriu des de ben menuda. La viu, però, “sense estridències”, ens va fer arribar. “M'enamora la pau del meu estudi i la meva biblioteca.”, segueix. És una fidel seguidora de “la norma del menys és més”, afegeix conclusivament.