Aparador de poesia, 16 de deszembre de 2020

Aparador de poesia. Corina Oproae, poeta i traductora, vingué a presentar ‘La mà que tremola’, que ara fa res, la tardor de 2020, coeditaren Cafè Central i Llibres del Segle amb un dibuix de Pilar Abad a la coberta i un epíleg de Laura López Granell. «[L’autora] ─hi llegim─ emprèn un viatge a la recerca del jo (per mitjà d’un tu), intenta el retorn a un allà (en l’aquí del poema). Potser per aquest motiu la poeta escriu en segona persona del singular i en present d’indicatiu. Crea així un aquí fora. Un mirall. Escriure’t, perquè un dia vas parar l’orella i vas sentir unes passes menudes, una dansa entorpida, un aleteig, “un tremor /que ho ignora tot”, presagi del poema. [L’autora] en sap, d’esperar el poema i de reconèixer-lo, i sap dur-lo d’una llengua a l’altra sense que se n’esbravi l’estremiment ni espatllar-ne el misteri. Fa sonar totes les llengües que li he llegit, en totes me n’arriba l’energia. Ha escrit [el llibre] durant el confinament (reclosa en un dins forçós i literal) i és el seu primer llibre de poemes en català, després de diversos llibres de poesia en castellà.» Ahir, dimecres dia 16 de desembre de 2020, férem el tres-cents quaranta-setè programa, l’onzè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Corina Oproae, la convidada, poeta i traductora, nasqué el 30 de març de 1973 a Făgăraş, población situada a la regió de Transilvània, a Romania. És llicencià en filologia anglesa i hispànica per la Universitat Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca. Cursà un Màster sobre Estudis Literaris Americans a la mateixa universitat, on va desenvolupar també part de la seva activitat docent en acabar la carrera. Viu a Catalunya des de 1998, on cursà estudis de doctorat en Traducció i Adquisició de Llengües estrangeres a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment dóna classes en un Institut d’Ensenyament Secundària. Escriu en castellà i català. Va debutar el 2016 amb Mil y una muertes (La Garúa Poesía, Barcelona), llibre també publicat el 2018 en romanès, en la seva pròpia traducció per l’editorial transsilvana Școala Ardeleană. El seu segon llibre de poemes, Intermitencias, va ser publicat per Sabina Editorial, Madrid, el 2018 (i es publicarà en romanès el 2021). El 2019, a Colòmbia, amb el segell Caza de Libros & Ulrika Ediciones, va publicar Temprana Eternidad, una antologia personal que inclou, a més a més de poemes ja publicats, també poemes del llibre inèdit Desde dónde amar (que es publicarà el 2021). Temprana eternidad (Tidig Evighet) és també el títol d’una antologia seva de poemes publicada en suec, per Simon Editor, 2020. En català ha escrit La mà que tremola, una reflexió poètica sobre el fet de viure i escriure en una llengua que no és la llengua materna. Ha estat inclosa en les antologies ¿Y si escribes un haikú? (La Garúa Poesía, 2019), a cura de Josep Maria Rodríguez i Flore Siente Antología del XXVI Encuentro Internacional de Mujeres Poetas de Cereté, 2019, publicada per Ediciones Corazón de Mango, Colombia, 2020. Entre el 2016 i el 2018 va col·laborar amb l’artista plàstica Judit Gil en el projecte Intermitències. D’aquesta col·laboració va sorgir l’exposició amb el mateix nom a l’espai cultural de l’art i la paraula, Espai Betúlia, Badalona (maig/juliol 2019). Tradueix del romanès y de l’anglès al català i a l’espanyol. Ha traduït poetes com Marin Sorescu (co-traducció amb Xavier Montoliu Pauli, premi Cavall Verd Rafel Jaume de Traducció Poètica, 2014 i premi Marin Sorescu, Craiova, Romania, 2015), Lucian Blaga, Gellu Naum, Ana Blandiana (premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, 2015), Dinu Flamand, Ioan Es. Pop, Pic Adrian o Mary Oliver (Premi Nollegiu 2018). Forma part del jurat del premi Jordi Domènech de Traducció Poètica. Ha participat en diverses lectures de poesia a Barcelona, Girona, Cadaqués, Madrid, Segovia, Praga, Iași, Cluj-Napoca, Bucarest, Bogotá, Cereté, Cartagena de Indias, Jönköping. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al txec, serbi, francès, italià, anglès, àrab o bengali.