Aparador de poesia, 18 de febrer del 2015

Aparador de poesia. Joan Noves i Oriol vingué a presentar ‘La secreta joventut’ i ‘La destrucció’, dos llibres de poesia que El Cep i la Nansa edicions publicà de patac el setembre de 2014. El poeta i Francesc Mestres, l’editor, vingueren plegats i els preguntàrem pels ets i uts d’aquesta arriscada aventura. Amic de Josep i Palau i Fabra, que li prorrogà ‘Timbals de primavera’, i de Ricard Creus, que tindrem al programa la setmana següent. “La poesia de Joan Noves oscil•la entre la contundència lapidària (...) i la fugacitat permanent (...)”, digué el poeta de la Fundació Palau el 1986. Ahir, dimecres dia 18 de febrer del 2015, férem el cent seixanta-novè programa, el dissetè de la cinquena temporada, el setè d’enguany. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt. Àries, no sabem si això té cap importància, però és Àries. Nasqué el 6 d’abril de 1946 i, per tant, és tres anys i escaig més jove que nosaltres. Després de llicenciar-se en química a l’Institut Qumic de Sarrià, des de l’any 1971 al 1981es dedica obsessivament a escriure poesia. Fruit d’aquesta empenta, publicà a Mallorca el 1980 la plaquette Nou cuques i Somnis i malsons i el 1986 Timbals de primavera, que aplega cinc poemaris: Sonets de migdia, Pintures de la nit brillant, Estructures de foc, Viatge a l’estiu i Les eugues. “A la dècada dels anys vuitanta —recorda—vàrem començar a fer recitals de poesia a tres, amb Ricard Creus (que havia publicat un llibre que em semblava esplèndid: 36 poemes a partir del 36) i amb Josep Palau i Fabre. Tots els recitals tenien el mateix format: Palau Fabre (que era el de més edat de nosaltres i a mi em portava vint-i-nou anys) seia al mig, Creus (que em portava divuit anys) a la seva dreta i jo a la seva esquerra. Llegíem de manera asimètrica, a vegades un de nosaltres callava una estona i dialogaven el altres dos amb el seus poemes.” Els primers tingueren lloc a l’emblemàtic Zeleste del barri de la Ribera de Barcelona, just al costat de Santa Maria del Mar. El penúltim tingué lloc al primer festival de poesia que el 2003 es va fer just després de la inauguració de la Fundació Palau a Caldes d'Estrac i, l'any següent, el darrer, als Banys Àrabs de Girona, l'únic que van fer acompanyats amb música, amb el guitarrista Alejandro Pérez Gracia. “La secreta joventut”, un de dels dos llibres que vindrà a presentar, aplega precisament poesia d’aquesta època. En canvi, La destrucció, l’altre dels dos llibres, està escrit en un llenguatge directe i neix, segons l’autor, de “la situació de Catalunya i dels altres països catalans.” Hi reuneix els darrers poemes, convençut que els conceptes de llibertat i submissió han canviat “per sempre en la psicologia col•lectiva.” D’aquesta poesia, l’autor en diu ‘realisme democràtic’.