aparador de poesia, 19 de març del 2014

Aparador de poesia. El cantant mataroní Esteve Martí Labori presentà “Cruïlla”, el seu primer disc. Produït per Roger Gascon, conté dotze poemes de la poeta Lita Palomera, la seva dona, que musicà. Cantà el 30 de novembre del 2011, en directe, en aquest programa, “Papallones”, una de les composicions, tot just quan havia acabat de sortir del forn. Ahir, dimecres dia 19 de març del 2014, férem el cent trenta-setè programa, el vint-i-sisè de la quarta temporada, el dotzè d’aquest any. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. D’una família de sis, ell és el cinquè. S’ha quedat a mig camí de la mare. El nostre convidat, l’Esteve Martí, en té tres, de fills. La dona és la Lita Palomera, poeta mataronina que ha estat dos cops convidada al programa. Mataroní, la cinquantena i escaig, ha hagut, “a causa de la delicada situació econòmica” de Llicenciar-se en Dret per tal de trobar camins nous en la trajectòria laboral. S’ha caracteritzat a si mateix: “sociable, responsable (...), perfeccionista (...)” i obert. No va estudiar música al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Li hauria agradat. Tampoc va estudiar jazz a l'Aula de Música Moderna del Conservatori del Liceu. Li hauria agradat. És completament autodidacta. De fet com en altres coses que li interessen, com la informàtica o el disseny gràfic. Va començar a aprendre amb un cançoner cumbaià i rascant una guitarra d’estar per casa. Passà hores i hores tancat a l’habitació de casa, i vinga. Descobria acords i posava “música a les paraules”. Tenir una companya com la Lita era com si un ós estigués “envoltat de ruscos de mel!” Tenir algú al costat “amb tanta sensibilitat era per mi una llaminadura massa temptadora.” Va començar a posar música a les lletres de la dona, enclaustrat a l’habitació. “Què et sembla? T’ha agrada?”, ell li deia a ella. Fins que ella va llançar-li: “Això ho hauries d’enregistrar, si no vols que aquestes músiques es perdin, i seria una llàstima”. I així va començar la història d’aquest disc. Fer-lo va suposar “un repte personal, una oportunitat més per créixer, descobrir i gaudir.” De fet, “si el que faig arriba a algú, per poc que sigui, ja haurà valgut la pena”, pensa.