Aparador de poesia, 2 de gener del 2013

Programa especial dedicat a commemorar els centenaris del naixement de Bartomeu Rosselló Pòrcel i Salvador Espriu. Amb Lluïsa Grimal, regidora d’Educació de Sant Vicenç de Montalt. Amics, torno. Com havíem anunciat. Després de cinquanta-dos dies a l’hospital i de mesos de recuperació. Estem molt contents, per tant, perquè l’any comença bé. L’espai radiofònic Aparador de poesia tornà ahir amb aquest especial. El 1913 van néixer els dos grans poetes, que van contraure una gran amistat. Fa un segle, vaja. Una poeta que vam convidar al programa, Eva Bassó, ens va escriure per dir-nos que la seva mare va néixer també fa cent anys a Santa Coloma de Farners, que és on va néixer Salvador Espriu. El seu amic, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va néixer a Palma de Mallorca. Morí molt jove de tisi al sanatori de El Brull, on fou enterrat, després d’escriure un poemari memorable, Imitació del foc. Les seves despulles foren traslladades primer a un nínxol del cementiri d’Arenys de Mar els propietaris del qual eren la família de Salvador Espriu i posteriorment a Palma. Ambdós poetes comparteixen no solament centenari sinó també el patiment que els produí la Guerra Civil –allò que volien assolir se’n va anar en orris- i la mort, que esdevingué una imatge literària de la pèrdua. Salvador Espriu mostrà, amb el poemari La pell de brau, la visió d’una Espanya incapaç d’entendre Catalunya. Una visió que encara és vigent, com poden comprovar escoltant en diferit alguns dels versos que es van dir o cantar en l’emissió en directe. Vam convidar al programa, perquè ens acompanyés, LLUÏSA GRIMAL, regidora d’Educació de Sant Vicenç de Montalt. Llicenciada en Filologia Catalana i Logopeda, es dedica en cos i ànima a l’ensenyament. Ens va confessar, quan estàvem preparant el programa, que no és una professió, un treball qualsevol sinó una vocació. Va ser molt amable en acceptar la invitació. Respongué algunes preguntes, no gaires perquè és dona de poques paraules i és una dona extraordinàriament discreta, i va recitar poemes d’ambdós poetes amb la seva propera i càlida veu. Li agraïm, òbviament, la seva gentilesa.