Aparador de poesia, 2 de maig del 2012

El poeta calellenc Bernat Vilella Palahí ha estat al nostre programa per a oferir-nos sis poemes inèdits i per a respondre les preguntes de Pius Morera. Es tracta d’un home que carrega a coll un munt de projectes, tant vitals com literaris. Ja té trenta-sis anys i no se n’adonat. De la seva família remarca que “té una germana preciosa”. D’ell, que és “emocionalment inestable”, que és Diplomat en Educació Social i que “amb l’esquí, l’escalada i els esports d’aventura (...), s’apropa a(ls)(...) ideals” “de Llibertat i de Felicitat”. Roman en ell, però, l’inconformisme, “com si visqués en un món estrany que no acaba d’entendre”, ens digué en un e-mail. Tant és així que ara fa nou anys, s’adonà que hi ha “un món carregat d’injustícies, pobresa i fam.” Aquesta constatació el duu pels viaranys de la Cooperació Internacional i realitza un postgrau de Cooperació i Desenvolupament. Tot i que afirmat que se sent independentista, se sent “cada vegada menys del seu país”, ha afirmat durant l’entrevista, perquè entén que hi ha altres prioritats en l’actual conjuntura. Ha dit que és un home emprenyat i que, en una nova edició de “Ningú no ens representa”, ha demanat que comptin amb ell, que no li fa res ser el setanta-dosè poeta. D’una manera semblant a Irene Canimas, ha afirmat que l’ha fet més feliç la mirada d’un nen peruà que no pas un poema. Com que està compromès amb ell, està, en la seva poesia, compromès amb el món. El seu projecte literari és una trilogia formada per un poemari, un llibre de relats curts, i no tan curts, i un recull que aplegarà una selecció dels e-mails que ha rebut, molts d’ells interessantíssims en molts aspectes.