Aparador de poesia, 21 de desembre de 2016

Aparador de poesia. Esteve Plantada i Hermoso tornà al programa per a presentar “Big Bang Llàtzer”, poemari amb el qual va guanyar aquest any el premi Pare Colom de poesia i que ha publicat fa res, amb epíleg de Miquel Otero, Lleonard Muntaner dins la col·lecció La Fosca. El poeta està molt content com ha quedat. El llibre és ambientat en el paisatge d’un Berlín amb ressons soviètics, just quan el mur estava caient i el títol vol representar alhora el xoc i la resurrecció. El 2007 l’escriptor granollerí visità Berlín amb l’equip de rodatge de Berta Diumaró que gravava un documental sobre el record del seu pare. Es troba a Internet: «Allà vaig escriure un dietari. Des d’aquell moment ja tenia la idea del llibre al cap però no la forma. M’interessava posar una escenografia i parlo, entre altres coses, de cançons, llocs i dels recorreguts en tren.» Ahir, dimecres dia 21 de desembre de 2016, férem el dos-cents vuitè programa, el desè de la sisena temporada. L’emetérem en directe com sempre. Esteve Plantada, el convidat, nasqué l’11 de juny de 1979 a Granollers el 1979 i hi viu encara. “Malgrat que no eren els turons de Mullholland Drive, ni la place Saint-Sulpice, ni molt menys un barri d’Astoria (Oregon)?certifica el poeta?, em va agradar tant que vaig decidir quedar-m’hi, a mig camí de la perifèria i de l’inhòspit.” Poeta, articulista, crític literari i editor. Era l’any 1997: només tenia disset anys quan el vam conèixer i era ja poeta, un magnífic poeta. Acabava de guanyar el Premi Amadeu Oller de Poesia per L’ombra dels violins, títol que evidenciava una inclinació per la música. Amb temps i palla maduren les nesples, diu una dita. Ben certa, perquè la immadura maduresa amb què el vam titllar ha esdevingut una madura maduresa. Ha completat la seva carrera de piano, s’ha llicenciat en filologia catalana, composa música, ha codirigit amb Laia Noguera,The Barcelona Review, una revista digital de poesia de culte, i dirigí efímerament l’Ara Vallès, diari digital del Vallès Oriental. La vint-i-tresena Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental que organitza Òmnium Cultural, celebrada el 2012, atorgà el primer Premi de Comunicació Eugeni Xammar a NacióGranollers, diari digital del qual era coeditor. Ha seguit escrivint poesia, perquè és un poeta. Publicà el 2001 Oblidar i el 2007 Temporari, amb el qual guanyà l’any anterior el premi Estebanell i Pahissa, que atorga l’Òmnium Cultural. Amb Laia Noguera i Clofent i Joan Duran, escriu a sis mans, Els llops, que es publica el 2009. Aquest i ell són actualment els editors d’Edicions Terrícola. El 6 de maig de 2015 vingué al programa a presentar Fosca límit, poemari ‘exquisit’, segons el parer de Bernat Dedéu, que AdiA Edicions publicà dins de la col·lecció Ossos del Sol. Com que molts no l’esperàvem, l’autor s’afanyà a dir que “ha vingut d’una revolada eufòrica i èpica”. El llibre, sintetitzà, “mostra un món ple de sordidesa, de referents, de bellesa oculta i que és un clam a la supervivència.” Poeta emprenyat, figura a l’antologia Ningú no ens representa. També figura a l’antologia Premi Amadeu Oller, 50 anys de poesia, de la qual el conductor d’aquest programa, Pius Morera, va tenir cura. Actualment és cap de cultura a Nació Digital. Com a músic, després d'estavellar-me en diversos projectes, actualment és membre d’Els Nens Eutròfics, grup de ‘pop irònic’ del qual és el teclista i on comparteix escenari amb el també poeta Josep Pedrals i altres noms. El 2013 treuen l’àlbum En helicòpter.