Aparador de poesia, 22 de novembre de 2017

Aparador de poesia. Andreu Subirats i Aleixandri tornà al programa, per a presentar ‘Cendres a Estós’, publicat ara fa res, el setembre de 2017, per LaBreu Edicions, dins de l’emblemàtica col·lecció Alabatre. Es tracta d’una elegia catàrtica dedicada a Felipe Osanz Sanz (Vinaròs 1968-2012), hel·lenista de formació, director de cinema, traductor i amic de l’autor. El natros poètic emprat pel poeta «impregna els versos d’una veu coral i clàssica, en el sentit més literal de la paraula, tal com se’ns mostra en la tragèdia grega.», llegim a la solapa. L’amistat esdevé pel dolor davant de la mort en pregona desesperació: «Lo temps no cura,/ tampoc no passa, eixe temps./ Natros, passem.» Ahir, dimecres dia 22 de novembre de 2017, férem el dos cents trenta-novè programa, el sisè de la setena temporada. L’emetrem en directe, com sempre. El poeta Andreu Subirats Aleixandri, el convidat, publicà el 2013 el disc titulat On vas a peu, editat per RP. Producer. El 8 d’octubre de 2014 vingué a presentar-nos-el. Es tracta de la materialització d’un projecte que comptà amb Diego Burián i Roger Blàvia, dos músics excepcionals. El poeta hi combina poemes propis de Galtes de perdiu amb dos poemes de les Les Balades de François Villon, que ell mateix traduí. Tot i que nasqué el 2 de març de 1968 a Tortosa, viu a Sants i passa temporades a La Fresneda, al Matarranya, on té casa. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, exerceix Professor de secundària i ha donat classes de poesia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. Malgrat romandre durant temps inèdita la seva obra poètica ha vist la llum a través del canal de les miscel·lànies. Així, doncs, se’n poden llegir poemes en L’illa dels bous (1989), L’orgull de ser pocs. Tortosa 1954-1993 (1993), Terres, ponts i paisatges (2002) i Terres d’aigua. Poemari de les Terres de l’Ebre (2004). Fou l’any 2006 quan La Breu Edicions publica L’ull entorn, llibre escrit quinze anys abans. Quatre anys després, el 2010, la mateixa editorial publica Les Balades de François Villon, per la traducció de les quals obtingué el premi Mots Passants a la millor obra traduïda del francès. Galtes de perdiu, llibre publicat el 2012 per La Breu Edicions, aplega bona part de la poesia escrita durant el període que va del 1986 al 2012. Llegim al pròleg de Joan Todó: “El llibre que teniu a les mans (...), no ve d’una rebequeria com d’una tenacitat. No és ni un seguit d’experiments ni una filera de botifarres sortida d’una cadena de muntatge: és part d’una obra fent-se. I és el resultat d’una sedimentació, del pòsit i el solatge dels dies, de la depuració que la memòria realitza quan es gira cap a uns versos antics i s’adona que allò que determinava tal gir, tal imatge, no ha superat la prova.” El 2014 Días Contados publicà la seva traducció de Els paradisos artificials, de Charles Baudelaire.