aparador de poesia, 23 d'abril del 2014

Aparador de poesia. Celoní, fortament arrelat al Montseny. Pau Gener Galin, el convidat, és poeta, dramaturg, recitador, actor, clown, músic i, de segur, moltes més coses. Ha viatjat per mig món i part de l’altre i ha publicat cinc llibres de poesia. S’ha guanyat les garrofes com ha pogut i sempre se n’ha sortit. Ahir, dimecres, dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, férem el cent quaranta-tresè programa, el trenta-dosè de la quarta temporada, el divuitè d’aquest any. L’emetérem, en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. El convidat, Pau Gener Galin, és atrevit. L’onze de març d’enguany vam rebre aquest missatge: “Pius! A veure quan em crides a mi, jo també he publicat a Alabatre!” No l’havíem llegit ni sabíem que existís. Oh la ignorància! En Marc Romera ens va fer arribar el poemari que havien publicat: “Tancat per mancances”. Ara per ara no hem arribat a saber on redimonis va conèixer l’Ernest Shackleton, l’explorador angloirlandès, que va morir el 5 de gener de 1922, cinquanta-cinc anys abans que ell nasqués. Li ho volia dir a la mare per telèfon, llegim al poemari. Estudia per clown, arts escèniques i dramatúrgia al centre de formació teatral el Galliner de Girona. Cal posar de relleu que hi tingué com a professor, entre d’altres, Guillem-Jordi Graells. A la Sala Beckett, després, segueix estudis de dramatúrgia amb José Sanchis Sinisterra. Produeix i dirigeix espectacles com Dunes de Dona (1997) i La Brossa o la vida (1999), amb poemes de Joan Brossa, i funda i col•labora en nombroses bandes de rock de l'underground català. Apareix en alguns curts cinematogràfics. Presenta el 2008 l’obra de teatre Ofici de gàrgola, basada en els seus poemes, amb dos actors, un contratenor i un quartet de música barroca en escena. El 2002 es publica el primer poemari, Si al final no vinc i m'esperes, i el 2005 el llibre, No Calla. El 2007 ve Vàlid per un viatge, una edició bilingüe català-gallec, quan estava de gira per Galícia, i el 2008, Tancat per mancances, l’únic llibre que hem pogut llegir sencer, on el poeta juga amb el lector en un escaquer de paraules. El 2012 publica el seu, Home a l’aigua, el darrer poemari, per ara, situat a la frontera entre poesia i prosa. Tot i que hem escoltat, com escoltaran, a l’inici del programa, Algun dia et vindran a caçar, musicat i interpretat per Coriolà, només n’hem pogut llegir quatre més. L’exemplar que esperàvem deu estar encara voltant per les estafetes de correus. Ha actuat arreu de Catalunya i a Espanya, sol o bé acompanyat de músics prestigiosos o bé de directors de cinema, com és el cas de l’holandès Jaap Pieters. El 2006 viu a Brooklyn, on fa actuacions de proximitat, recitant tant en anglès com en català. Actua en diversos bars, teatres i centres culturals dels Estats Units, i col•labora amb el músic Paul Fuster. Fou seleccionat per a representar les lletres catalanes en el Festival da Poesia No Condado del 2007. Ha actuat en espais tan emblemàtics com L’horiginal i Heliogàbal, de Gràcia. Ha participat en el projecte “Viu el parc”, amb recitals als parcs. El 2010 viatjà a Mèxic, convidat per l’Institut Ramón Llull i l’Orfeó Català de Mèxic, a més a més de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura de Mèxic, per a participar en les jornades de poesia contemporània catalano-mexicana. Actuà, entre altres llocs, al Palacio de las Bellas Artes de Mèxic DF, al Planetari, i la UNAM. Imaginin-se qualsevol festival de poesia de casa, com per exemple el de les Caves de Sant Sadurní, i busquin el fulletó. Segur que trobaran el seu nom.