Apàrador de poesia, 24 d'octubre de 2018

Aparador de poesia. Rodolfo del Hoyo i Alfaro vingué a presentar el cinquè llibre de poemes, ‘Reconstruccions’, publicat ja fa un any i escaig, l’abril de 2017, per l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, prestigiosa editorial badalonina. «[L’autor] ?llegim en un escrit promocional?, a partir de records de diverses èpoques, des de la infància fins el mateix moment d’escriure el poemes del llibre, intenta reconstruir la seva relació amb les coses i les persones més properes i intenta entendre o explicar-se el misteri de l’esdevenir en el món concret del seu entorn.» Abans d’ahir, dimecres dia 24 d’octubre de 2018, férem el dos cents setanta-cinquè programa, el sisè de la vuitena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. Rodolfo del Hoyo i Alfaro va néixer a Barcelona, el 20 d'octubre de 1953, però ha viscut sempre a Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès Nord, llevat dels primers mesos, que els passà a Montcada i Reixac, on vivien els pares. Gairebé té acabada la llicenciatura de Dret, però ho va deixar per a més endavant, un més endavant que no arribarà mai, car la literatura omplí la vida. També té estudis de teatre. Tot i que no s’hi ha dedicat professionalment, durant molts anys treballà amb grups d'aficionats de la seva ciutat. Santa Coloma de Gramenet, al marge esquerra del riu Besòs, «era aleshores un poble de pagès ?recorda l’escriptor? on algunes famílies benestants de Barcelona hi estiuejaven, com ara la de l’escriptor Josep Maria de Sagarra o la de l’industrial Emili Singuerlín.» Quan tenia quatre mesos un company de feina del pare li va dir que coneixia una família que s’havien fet una casa d’estiueig a Santa Coloma i que necessitaven algú que en tingués cura tot l’any, i així va ser com van creuar el pont cap el nord. Vivien en un indret envoltat d'horts i arbredes plenes de pins, de pollancres i d'oliveres. Prompte van arribar famílies que venien principalment d'Andalusia i d’Extremadura, i el carrer es va anar omplint de nens i de cases auto-construïdes, que contrastaven amb les torres i mansions properes. Al capvespre s’aplegaven tots mentre queia el sol tot amagant-se al darrere de Collserola. Li agradava explicar contes, que improvisava amb idees del romancer i de programes radiofònics com Cascabel o Tambor. Tenia llavors només dotze anys. Tot i així, va publicar el primer llibre als quaranta anys. S’inicià en el món de l’escriptura amb dos llibres de poemes en castellà, malgrat que el gruix de l’obra està escrita en català. El 1994 Seuba li publicà De miradas imprecises i el 1995 Huerga & Fierro Asuntos Interiores. Ha publicat vint llibres i escaig, sobretot de literatura infantil i juvenil, però també de poesia i de narrativa. L’any 2012 vaig rebre el premi Recull-Joaquim Ruyra de Narrativa, pel llibre de narracions curtes Llegir al metro. Quant a la poesia destaquen Els dits de l’intèrpret, que edità L’esguard el 2003 i El caminant a la deriva, que publicà Comte d’Aure el 2007. Des del 1990 treballa com a gestor cultural a Santa Coloma de Gramenet, «una feina apassionant ?creu? que m’ha permès relacionar-me amb el ric i divers teixit associatiu del qual formo part.» Des del 1999 he dedicat una intensa activitat al foment del llibre, la lectura especialment entre infants i joves. Formo part del programa Lletres a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes. El 2016 la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet el nomenà escriptor de capçalera. Té obra traduïda a l’italià i al romanès. L’ONCE li va editar en format Braille la novel·la infantil El secret del planeta Moix així com diversos poemes i narracions curtes. Amb vocació de servei, a les darreries del franquisme participà en les Comissions de Barri, d'on naixerien les Associacions de Veïns a les quals també dedicà anys, i, en deixar-les, col·laborà en el moviment associatiu cultural, en especial amb el Casal de Cultura. El 1987 creà el Centre d’Iniciatives Artístiques i Culturals, que tingué una curta durada, però intensa. Algunes iniciatives que posà en marxa encara són actives, com el Grup de Teatre Lauta i el Cine Club Imatges. El 1996 fou soci fundador de l’Associació Colomenca de Literatura, una entitat que va arribar a ser emblemàtica del moviment cultural colomenc, però que es va auto-dissoldre en fer vint anys de la fundació. Actualment forma part de la Junta Directiva d’Òmnium del Barcelonès Nord. Col·laborà els anys setanta en la revista Grama, que jugà un paper històric en la cohesió del moviment cívic durant l’anomenada transició. Ha estat, durant el període 2016-2017, vocal de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.