Aparador de poesia, 25 de febrer de 2015

Aparador de poesia. Tinguérem a l’emissora Ricard Creus i Marzo. Un goig i un plaer: es tracta, segons perer de Ricard Mirabete, d’”un dels poetes més consolidats de la nostra tradició viva i que avui, i encara, roman lluny de les places públiques més transitades.” Vingué a parlar d’”Ahir d’amor i avui encara”, un llibre on “sentiment i cos formen un tot” que aplega una seixantena de poemes d’amor, i de desamor, com no pot ser d’altra manera. L’Editorial Meteora tingué l’encert de publicar-lo el 1910, i, de fet, es tracta de moment del darrer llibre de poesia, no de novel•la, de l’autor, que sapiguem. Aquest dimecres, dia 25 de febrer del 2015, férem el cent setantè programa, el divuitè de la cinquena temporada, el vuitè d’enguany. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Ricard Creus i Mazo, el convidat, nasqué al Poble Nou de Barcelona l’any 1928. Es considera, però, un gironí d’adopció, i és un enamorat de la Garrotxa. Actualment viu a Anglès, a la comarca de La Selva. Es graduà a l’Escola de Belles Arts, on va conèixer Esther Boix, amb qui, juntament amb J. M. Subirachs, F. Torres Montsó, J. Martí Sabé i J. Datzirà, féu la primera exposició i constituiren el grup Postectura l’any 1950. Trigaren a festejar, però, quan ho feren, no trigaren a casar-se. Fou el 1956 i tenia vint-i-set anys. Tingueren un fill, l’Adrià, també pintor i escriptor. Crearen l’any 1967 l’escola L’Arc. En aquest instant deixà de pintar per escriure, tot i que es guanyava les garrofes amb les arts plàstiques. Des de l’any 1952 també es dedicà a la literatura. S’inicià en la poesia, i el 1975 participà en el Festival Gespa-Price, que se celebra al Campus de Bellaterra. Aquest any publicà Cendra i foc, el 1976 Poemes de l'altra veu i de la meva i el 1978 36 poemes a partirdel 36, amb un pròleg de M.Aurèlia Capmany. Aquest darrer poemari, que rebé la consideració de la crítica i assolí un ressò remarcable, va ser reeditat el 2004 amb un pròleg de Susanna Rafart. Si em dones l'adéu no et prenc pel mot es publicà l'any 1979, amb versions plàstiques de diversos pintors, Retornar a Itàlia, que obtingué premi Rosa Leveroni, el 1992, Jo amb mi i altres poemes el 1994 i M'estimo el cos el 1997. La narrativa ve després. El 1983 publicà Mutacions, la seva primera novel•la, el 1985 L'ocell, amb la qual obtingué el premi Andròmina a València, el 1986 Temps imposat, volum que inclou les novel•les Les trampes i La runa, el 1987 Posicions, amb què guanyà el premi Sant Jordi, i el 2000 Vol Barcelona-Mèxic, fruit d’una estada d’un mes que va fer a Mèxic. No ens deixéssim un bon nombre de llibres de narrativa breu i els dedicats als infants, com el cèlebre Pa amb xocolata, publicat el 1982 i Biografia d'un gat, publicat el 2005. Obra seva ha estat traduïda al castellà, al basc i al gallec i ell mateix ha estat traductor de poesia francesa i italiana. Ha col•laborat en nombroses publicacions, com ara Cavall Fort, Reduccions, Avui oTele/eXprés, entre d’altres. El 2006 reuní a Cada dia un dia, l’obra poètica escrita entre1968 i 2003. No fa un any encara, el 26 de maig de 2014, morí Esther Boix, la dona amb quí compartí pintura, didàctica, literatura i vida. “Sempre hi és dins les meves paraules —diu el poeta per cloure Ahir d’amor i avui encara—, sobretot en aquest llibre, tan nostre.” Per a ella va escriure el 1946 el seu primer poema: “Ni el camp blanc ?de blanques flors,? ni els monts blancs? d’albes neus,? ni les belles? margarides? de pètals blancs. ?Res no és tan blanc? com el blanc teu? i el del teu nom.