Aparador de poesia, 25 de gener del 2012

El filòleg, poeta, narrador i editor Marc Romera i Roca, digué que un programa de ràdio com el que fem “era un miracle” i que programes com aquests “haurien de ser santificats”. Tot i els caos que té darrerament en el seu esdevenir, vam tenir-lo a la ràdio. Abans de venir ens ho va deixar ben clar, tant el que sabíem com el que no sabíem era ben poc interessant. Es podia resumir d’aquesta manera: “poeta, narrador, ha exercit la crítica literària en premsa escrita i a la ràdio, editor, professor de literatura a secundària.” Aquí se li acabà la respiració i afegí, ara en primera persona: “he tingut dos restaurants-bars i sóc filòleg.” No ens va dir que havia guanyat quatre premis importants de poesia; era de les coses que sabíem. L’Amadeu Oller el 1988 per Genolls de fum, el Martí Dot el 1989 per Disfresses, el Josep Mª López Picó el 1993 per La mandra i el Gabriel Ferrater el 2002 per La pau del cranc. El vam anunciar la setmana passada com un dels poetes més interessants de la literatura catalana actual; potser no ho vam dir així, però per aquí va la cosa. A més a més dels llibres premiats esmentats, cal citar La mel i, publicat el 2002, i L’aigua, publicat el 2009. De fet creiem que és més poeta que narrador. En el transcurs de l’entrevista que li va fer Pius Morera va reivindicar la seva condició de poeta, va atrevir-se a dir que l’èxit d’alguns poetes, com Joan Margarit, era superior a la seva vàlua i va dir coses interessantíssimes sobre la seva poesia i sobre la poesia en general que paga la pena escoltar. Va sorprendre en algunes de les respostes del qüestionari. Els animals preferits del poeta són el tigre i les gambes a la planxa i la poesia és unes ulleres que permeten veure i deixar veure. En el transcurs del programa recità, amb una sobrietat exquisida, tres poemes del poemari “L’aigua” i sis poemes en prosa del poemari inèdit “La nosa”. Cal dir que al final de l’àudio del programa hem afegit el poema musicat del poeta que per raons tècniques no vam poder oferir. Es tracta de “Illa, sobtada solitud, prodigi”, del poemari “La mandra”, que va ser musicat i interpretat pel grup Espart. El títol es correspon al segon vers del poema “Illa” de Josep Carner.