Aparador de poesia, 26 de febrer de 2020

Aparador de poesia Laia Maldonado, una joveníssima poeta que encara es mira al mirall per saber si n’hi ha caigut alguna, ha vingut a presentar ‘L’arquitecte’, que va merèixer el Premi de Poesia Ventura Ametller 2019 i que ara fa res, el setembre de 2019, publicà Edicions de 1984. «L’autora desgrana amb una precisió de bisturí ?llegim en una recensió de Xavier Mas Craviotto? una de les grans realitats subterrànies que condicionen el Jo, indissoluble de la paraula, i que el lliguen al món: el relat. (...) Parteix de la premissa que la paraula fa el món, que cal narrar-nos per existir (...). Poetitza, partint de la figura simbòlica de l’arquitecte (...), que el procés que tot Jo segueix per construir-se (...), per oferir al món un discurs que l’expliqui (...). Un relat que, a més, ha de fer front al relat de l’Altre —Altre sempre entès com a alteritat, com a tota entitat aliena al Jo però que, com el Jo, segrega relat— (...). » Abans d’ahir, dimecres 26 de febrer de 2020, férem el tres-cents vint-i-cinquè programa, el vintè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Laia Moldonodo Llobera, la convidada, nasqué a Coma-Ruga el 13 de maig de 1997. Tot i ser toro, «feta a parts iguals ?llegim al doblec de la coberta? d'aigua salada, sol i ecosistema litoral, té un humor com les marees.» Estudia Teoria de lo Literatura i Literatura Comparada i Història a la Universitat de Barcelona, a més a més de continuar «aprenent a pensar, a rebel·lar-se i ser tossuda.» Poemes seus han estat inclosos a les antologies Poesia Bloom (AdiA Edicions, 2018) i Liberoomericanas: 140 poetas contemporóneas (Liberoomérica, 2019). Fundadora i militant de l'ONG Un Llapis per Ghana: «allò que em treu la son ?diu? reposa en un altre continent: les mans que sostenen el llapis amb què escric viuen en un orfenat de Ghana», que és on duu a terme, juntament amb el seu equip, un projecte de cooperació internacional. Es manté en constant moviment, segons sembla, rere un únic lema: «no fer res per inèrcia.» Haurà triomfat, conclou, si quan mori no ha estat màquina.