Aparador de poesia, 26 de febrer del 2014

Aparador de poesia. Ester Xargay Melero, la convidada d’aquesta setmana, és, abans de tot, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural. Tot i només estar a mig camí de seixanta, té una obra inacabable. L’experimentació, per ella, no té límits. Una poesia transgressora, provocadora, maleïda, s’ha dit, i volem creure-ho. “Salut, anarquia i ‘Aparador de poesia’ cada dia!”, exclamà unes hores abans del programa. Recità nou poemes d’”Infinitius”, un poemari inèdit en procés d’edició. Ahir, dimecres dia 26 de febrer del 2014, férem el trenta-tresè programa, el vint-i-dosè de la quarta temporada, el vuitè d’aquest any. L’emetérem en directe des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt. Polièdrica. La nostra convidada, que podem veure al Viquipèdia, amb uns cascos, davant d’una càmara sobre un trípode, és tot un personatge. Llicenciada en Història de l’Art, carrera que no exerceix. Ens endossà per correu electrònic el següent: “Escriu poesia i textos en relació a l'expansió de l'art: interdisciplinarietat, actituds, procediments i dissolució dels gèneres.” No sabem ben bé que vol dir, però li ho preguntàrem i ens va respondre. Guixolenca del seixanta, però criada a França, d’on tornà als divuit, ha publicat nombrosos poemaris i plaquetes. El més antic, “Els àngels soterrats” és del 1990. Tres anys després publica “Les flaires del galliner”, un poema desplegable sobre un collage d’en Pere Noguera. Aquest poema i “Volts del temps”, del 1997, seran inclosos en el llibre “Trenca-sons”. El 2000 publica el seu primer llibre “Darrere les tanques”, amb dues pròlegs d'Annie Bats, un dels quals en vers, i dibuixos de Humberto Rivas & Andrés Hispano. Després ve “Trenca-sons”. Som al 2002, amb fotografies de Gemma Nogueroles, imatges digitals d'Eugenio Tisselli i collage de Pere Noguera. “Ainalar” i ”Ésssera ponent”, ambdues del 2005”, i “Salflorvatge”, del 2006, amb dibuixos de Mariona Millà, seran reeditades a “Aürt”, un llibre extraordinari del 2009, any que també publica “Eixida al sostre”, amb imatges de Vicenç Viaplana. Ha escrit en col•laboració del poeta Carles Hac Mor “Un pedrís de mil estones” (1992), “Epítom infranu o no (Ombres de poemes de Marcel Duchamp)” (1997), “Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots)” (2007), amb dibuixos de Mariona Millà, “Fissura” (2008), mig llibre d’un i mig llibre de l’altre, amb un vídeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximenez. La col•laboració entre ambdós poetes s’estén al teatre i la novel•la. “Carabassa a tot drap, o Amor lliure, ús i abús”, es tracta d’una novel•la experimental del 2001, i “Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme”, una peça teatral del 2000. Hem d’afegir que ha escrit guions per a BTV, en col•laboració amb Bàrbara Raubert, Eugènia Balcells i Carles Hac Mor. No desmereix la faceta de traductora. Amb Carles Hac Mor ha traduït poesia de Gilbert Lascault, Pic Adrian i Raymond Queneau, els “Pensaments” de Blaise Pascal, “La vida en comú” d’Tzvetan Todorov. Ha reeixit també en el camp de la videocreació. Ha creat videopoemes no solament d’obra seva sinó d’altres, com el del carrer d’Aribau, dedicat a un poema d’Àngels Gregori, la poeta d’Oliva, que és un dels primers que li vam conèixer, ja fa un grapat de temps. Per acabar el seu perfil, esmentem que ha col•laborat en moltes revistes, com Reduccions, Barcelona Review i Núvol, i ha participat en infinits festivals de poesia: tots i més. No ens deixéssim que a “Cravan vs Cravan”, film d’Iñaki Lacuesta, s’interpreta a ella mateixa. L’última faceta: actriu.