aparador de poesia, 26 de març del 2014

Aparador de poesia. Presentació de “La nosa”, poemari de Marc Romera i Roca guanyador del Premi Carles Riba 2013, que convoca Òmnium Cultural amb la col•laboració de la Fundació Enciclopèdia. Ara ha estat publicat per Edicions Proa. Ja no defineix la poesia com unes ulleres que permeten veure i deixar veure. La defineix com fruit de la inspiració, en el sentit de Friedrich Hölderlin. Ahir, dimecres dia 26 de març del 2014, férem el cent trenta-vuitè programa, el vint-i-setè de la quarta temporada, el tretzè d’aquest any. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Barceloní al llindar dels cinquanta, Marc Romera i Roca, el nostre convidat. Li presentàrem “La nosa”, poemari guanyador del Premi Carles Riba 2013, que convoca Òmnium Cultural amb la col•laboració de la Fundació Enciclopèdia Catalana. Ara fa res ha estat publicat per Edicions Proa. En el programa que férem el 25 de gener del 2012, recità sis poemes d’aquest poemari, però encara no tenien títol. En el III Dia Mundial de la Poesia que se celebrà a Sant Vicenç de Montalt el 24 de març en recità tres, que ja duien títol, tot i que un ara ja no es titula com es titulava i ha estat refet de dalt a baix. Ens sentim uns privilegiats, perquè a més a més coneguérem el setze de maig del 2013 una versió anterior del poemari que ja se semblava força. De llavors ençà les coses no deuen haver canviat gaire. Per tant, som on érem, llevat del Carles Riba, que té ara al sarró. Tenia el caos en el seu esdevenir i ens ho va deixar ben clar. Tant el que sabíem com el que no sabíem d’ell era ben poc interessant. Es podia resumir d’aquesta manera: “poeta, narrador, ha exercit la crítica literària en premsa escrita i a la ràdio, editor, professor de literatura a secundària.” Aquí se li acabà la respiració i afegí, ara en primera persona: “he tingut dos restaurants-bars i sóc filòleg.” Ara Proa ha precisat una miqueta. És cofundador de LaBreu Edicions, on dirigeix la col•lecció de poesia Alabatre. Ho sabíem. El que no sabíem el nom i la ubicació dels restaurants: “La Pianola”, a Palafrugell i “Ràdio Ohm”, a l’Eixample barceloní. En ambdós combinà la cuina amb esdeveniments artístics i literaris. Ara també sabem que exercí la crònica esportiva en vers en clau satírica a RAC-1 i que portà una secció d’actualitat literària al programa “Tendències” d’Àngels Bronsoms a COM Ràdio. Finalment hem sabut que exercí fins fa poc la crítica literària al Quadern d’El País i a la revista Caràcters. Curiosament no ens va dir coses que sabíem. Que havia guanyat quatre importants premis de poesia. . L’Amadeu Oller el 1988 per Genolls de fum, el Martí Dot el 1989 per Disfresses, el Josep Mª López Picó el 1993 per La mandra i el Gabriel Ferrater el 2002 per La pau del cranc. No estava gens malament. Ara, amb el Carles Riba, ho ha millorat. Ha entrat en l’escassa nòmina de poetes que han guanyat l’Amadeu Oller i el Carles Riba. És un dels poetes més interessants de la literatura catalana actual. A més a més dels llibres premiats esmentats, cal citar La mel i, publicat el 2002, i L’aigua, publicat el 2009.