Aparador de poesia, 28 de desembre del 2011

Aparador de poesia. Avui, dia dels Sants Innocents, hem descobert una poeta jove granollerina que viu a Grenoble. Cristina Roquet i Ruiz, que ha estat entrevistada per Pius Morera i ha recitat vuit poemes inèdits. Ha estat una sorpresa. És una bona poeta, ja ho veuran, però “no he guanyat cap premi, no he participat en cap recital, no he publicat cap recull de poemes”. Molt jove, recent estrenada la trentena, i ja doctora. Doctora en botànica, es troba immersa al Laboratoire d'Écologie Alpine en un projecte europeu de recerca sobre els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat. Però és poeta, per això ha vingut a aquest programa i li ha fet molta il•lusió. Li coneixem un llibre inèdit, La collita de l’atzavara, del qual ha recitat, lleugerament esmenats, tres poemes. N’ha llegit cinc més, també inèdits, que no coneixíem. De Jacint Verdaguer només coneix els poemes que ha musicat Roger Mas i li agraden pel seu panteisme, ha confessat en l’entrevista. L’impuls primer per escriure és la catarsi, després elabora el poema. No està a la llista dels poetes emprenyats, però s’hi afegeix. Hi ha moltes raons per estar-ne, d’emprenyat; ha d’investigar a Grenoble, ha explicat a tall d’exemple, quan hauria de poder-ho fer aquí. Ha admès que la seva poesia ha evolucionat i ha esdevingut més crítica, fins i tot, violenta. Quan el conductor del programa ha fet l’observació que en el seu llibre inèdit hi ha una tensió entre el llenguatge científic i el poètic no resolta, ha mostrat una certa perplexitat, però ha dit que potser sí. Aprofitem l’ocasió per desitjar-los un feliç 2012, que és bixest, no sabem si vol dir alguna cosa.