Aparador de poesia, 28 de març del 2012

El poeta, narrador i llicenciat en Filosofia gironí Damià Bardera Poch ha estat entrevistat per Pius Morera i i ha dit sis relats de “Fauna animal”, el seu darrer llibre. Els poetes gironins ja tenen tirada a venir a aquest programa. Ve néixer contra la seva voluntat a Girona el disset de desembre del 1982. Visqué durant vint anys amb un peu a l’Alt Empordà i un altre al Baix Empordà sacsejat per la tramuntana. Es va caracteritzar en una carta que ens va adreçar. “Casat per l’església – tal i com ha de ser –, descregut, reaccionari i un xic rondinaire.” Llicenciat en filosofia, fa passes per doctorar-s’hi, ja veurem. Ha publicat, per ara, tres llibres. El primer el 2008. El poemari “El penúltim vòmit”, pel qual un any abans obtingué el premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt. Dos anys més tard, el segon. Un recull colpidor i sorprenent de contes “i alguns contes per llegir-los d’amagat” que va merèixer ser finalista del V Premi El Temps de les Cireres al millor llibre publicat en català l’any 2010 per un autor jove. El 2011 el tercer, “Fauna animal”, un llibre de contes inspirat – només inspirat, segons l’escriptor – en el món rural de la infantesa i l’adolescència. En el transcurs de l’entrevista ha dit que no té memòria llarga per accedir a l’instant del seu naixement, però n’ha vist fotografies. No és pas un mentider, perquè quan afirmà que no tenia cap web no en tenia cap. No sap quin és el color de l’ànima i la ironia no emmascara res; hi ha unes circumstàncies al darrere. Que potser sí que gastava un humor negre, però no és pas un defecte. No estava massa d’acord amb l’entrevistador quan titllava la seva narrativa com obra d’un poeta que emprava tècniques de poeta. Es mostrà en desacord amb l’entrevistador quan aquest assegurà que l’obra més densa era la més breu. Es negà per últim a definir la poesia.