aparador de poesia, 28 maig del 2014

Aparador de poesia. Marc Rovira Urien, poeta i traductor barceloní, pel qui sentim una especial predilecció, presentà un pòster, publicat per Edicions Poncianes dins de la col•lecció “Bèsties”, que conté quinze poemes d’Stéphane Mallarmé que ha traduït amb gran rigor al català. Forma part de l’ambiciós projecte de traduir tota l’obra de l’escriptor francès. Comptàrem amb Martine Hug-Simon per dir els poemes originals en francès. Ahir, dimecres dia 28 de maig de 2014, férem el cent quaranta-vuitè programa, el trenta-setè de la quarta temporada, el vint-i-tresè d’aquest any. L’emetérem, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Marc Rovira Urien, el nostre convidat, era joveníssim quan el 2009 va guanyar el Premi Amadeu Oller de Poesia amb el poemari Passejant a l’ampit d’una parpella maula, un títol que és un dodecasíl•lab molt reeixit, tant pel que vol dir com pel ritme i la sonoritat. Però encara és molt jove. Va néixer el 1989 a Barcelona. Insensat, ha estudiat simultàniament Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual cosa el va dur a passar un any a la Sorbonne de París. Sospitàvem que havia deixat la universitat, però no. Ha tingut molts problemes “i m'he vist obligat a haver de prescindir-ne durant un temps.” Enguany, va dir-nos, les enllesteix totes, va dir-nos abans d’iniciar el programa. Ja va venir al programa el 23 març del 2011. Llavors, quan li vam recordar, a propòsit del seu poemari, el decasíl•lab de J. V. Foix “M’exalta el nou i m’enamora el vell” digué amb contundència que preferia “ser reconegut com a poeta contemporani”, lluny de les dues etiquetes oposades que implica el vers del poeta de Sarrià. Llavors estava escrivint un poemari, El ventres de la terra, i en va recitar alguns poemes. Com que és molt curós i primmirat, ara ha canviat el títol, ha exclòs poemes, n’ha afegit d’altres, ha endreçat el material i ha dedicat el poemari a la dona de sempre, la Rosa Cruz. L’hem llegit i ens agrada molt. Esperem que alguna editorial l’hi publiqui.