Aparador de poesia, 30 de maig del 2012

Presentació del llibre “De la mar al cer”, publicat amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort de Marc Tintoré i Codina. Avui, dia 30 de maig del 2012, el doctor Santiago Tintoré i Ferrer, pare del poeta, ha estat el convidat. És cardiòleg i té casa a Sant Vicenç de Montalt. Acceptà el mes d’abril de venir a presentar-nos el llibre De la mar al cel, que sortí a la venda per Sant Jordi. Com sempre passa, les coses no van com es vol. Havia d’enllestir-se abans, el dia 8 de novembre del 2011, fent-lo coincidir amb el vint-i-cinquè aniversari del traspàs del seu fill, Marc Tintoré i Codina. No va poder ser, però afortunadament ara mateix el tenim entre les mans. A la portada, una esplèndida xilografia del Pare Oriol Maria Diví, monjo de Montserrat, veiem un veler que costeja i un enorme gaviot, més gran que el navegant que la mena, sobrevolant-lo, acompanyant-lo. El dibuix al•ludeix, com sembla suggerir-ho, a la gran afició del poeta heroi. Acompanya el llibre un CD fet per Àudio Visual, amb documents i testimonis sonors. El dia 15 de desembre del 2010 ja vam dedicar un programa a Marc Tintoré i Codina, un poeta i estudiant de medecina que perdé la vida quan tenia solament vint anys lluitant heroicament amb les ones del mar i que fou enterrat al cementiri de Sant Vicenç de Montalt. Tot i que alguns de vostès, dèiem, se’n deuen recordar, preteníem llavors despertar la seva memòria. Per què quan un ocell se’n va no deixa?petjades per cercar-lo?, escrigué. Aquesta frase lapidària sembla al•ludir a la seva mort. Se’n va anar com un ocell, que no deixa cap petjada perquè se’l pugui trobar i, de fet, va ser la sort que va fer que un pescador d’Arenys de Mar trobés el seu cos després de nou setmanes d’haver abandonat la recerca. Això ocorria el 12 de desembre de 1986 i l’endemà era sepultat a casa nostra entre els nostres.