Aparador de poesia, 31 de gener de 2018

Aparador de poesia. Vam convidar Víctor Espiga i Garrofé, poeta i narrador barceloní que encara no ha publicat res, caracteritzat per una enorme agudesa verbal, que sorprèn pel caràcter sentenciós i juganer dels textos, que trobem a les xarxes des de fa un any i escaig. Fet i fet des de sempre s’havia plantejat escriure, però fins ara no ho ha fet. «Viure està bé, |però escriure és l’hòstia», llegim. Abans d’ahir, dimecres dia 31 de gener de 2018, férem el dos cents quaranta-setè programa, el catorzè de la setena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. Víctor Espiga i Garrofé, el nostre convidat, nasqué el 25 de juny 1977 a Barcelona. Metge anestesiòleg que es dedica també a tractar addiccions. En el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona també consta com a acupuntor. Com se li va ocórrer ser metge? Senzillament perquè volia ser biòleg: amb els dos cognoms que té s’entén que en volgués ser. Amb l’especialitat de botànica. No ho diu, ho diem nosaltres. No en té prou, que fa més mèrits. Està cursant el segon curs del grau de psicologia a l’UOC. Per tot això i perquè està casat amb dos fills no ve al programa. Hi ve, per exemple, perquè de menut ja escrivia, o potser seria millor dir que de menut ja pensava en aquesta possibilitat. Les xarxes socials han estat el gran què. Escriu de debò gràcies a elles des de fa un any i mig. Trobareu els seus escrits en dos indrets. D’una banda tot sol al Facebook: https://www.facebook.com/victor.espiga. De l’altra, a un blog, amb l’il·lustrador i amic Josep Giró Torrens: https://www.facebook.com/search/top/?q=lletres%20i%20gargots. El vam trobar, i, calla, ens vam dir, l’hem de dur al programa.