Aparador de poesia, 31 de juliol del 2013

El dia 31 de juliol, darrer dia de mes, férem el cent onzè programa, el trentè i darrer de la temporada. Tot un al•licient per als adeptes a la numerologia. En tots els aspectes. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Amb un poeta com aquest anem bé. Sense ser cert, es pensa que coneixem els pares: “No sé pas quan fa que us coneixeu”. En el mateix e-mail ens fa avinent que es granollerí, però en tenim dubtes, perquè el 2009, en un acte celebrat precisament a Granollers, era garriguenc: “En Misael Alerm Pou va néixer el capvespre d’un 10 d’abril del 1990 a la Garriga.” La data deu ser certa, perquè ens la donà també ell. Per tant, ara mateix té vint-i-quatre anys i escaig. El més sorprenent és la llegenda urbana que ens va endossar: “Mons pares van estar a punt de posar-me Edgar per poder fer un joc de paraules literari: Edgar Alerm Pou - Edgar Allan Poe.” Senzillament genial. Havia de venir el 20 de març d’enguany i no va poder ser perquè va trobar una feina, cosa que en el moment que vivim és remarcable. Va excusar-se tot oferint-nos tota mena de poetes per substituir-lo. Vam haver de dir-li, a fi de trobar una nova data, que el qui ens interessava era justament ell, no un altre. Deliciós. El primer poema que va escriure, als vuit anys, va ser un plagi d’una lletra d’una cançó de Xesco Boix, i encara se’n recorda. Els poetes són rars i solen tenir germanes rares. Va haver un moment que ell llegia Casasses i ella, la Irene, una mica més gran, Vinyoli. S’admiraven mútuament, però. No tenia encara setze anys, que és més o menys quan va anar a Vic a cursar el batxillerat artístic. Hi va conèixer Víctor Sunyol, amb qui va muntar, juntament amb una companya, uns recitals de poesia en un bar proper a l’escola. I es va fer la poesia... Els poetes, a més a més de rars, són mortals. Va començar Bellas Arts —ara ja és llicenciat— amb un desamor i, és clar, com no podia ser d’altra manera, amb un poemari amorós. Edicions Gnurf l’hi va publicar. El 2011, quan devia fer el tercer curs de carrera, va escriure un poemari que coneixem, com també coneixem el darrer. VPN (vell país natal), es titula. El poeta en recitarà alguns poemes en el transcurs del programa. Per cert, és una persona inquieta i posat en mil batalles. En l’entrevista en parlàrem com també parlàrem de la seva poesia i de les seves icones poètiques. Els hem de dir una cosa. Era cert que coneixíem el seu pare. D’un intercanvi molt fructífer entre alumnes del Principat i alumnes del País Valencià. Va servir com a mínim perquè l’experiència fos coneguda a través d’algun congrés. Que tinguin un bon estiu. El 18 de setembre tornem amb un nou convidat, Adrià Targa i Ramos, jove poeta tarragoní.