Aparador de poesia, 4 de gener del 2012

El jove i desconegut poeta i dibuixant Albert Tarrés i Canimas, en el primer programa de la temporada, ha estat entrevistat per Pius Morera i ha recitat set poemes inèdits. El dia 4 de gener del 2012 hem fet un veritable descobriment. Ha estat una sorpresa agradable. Deixà prompte els estudis per fer de jardiner un grapat d’anys. Va reprendre els estudis als vint-i-cinc anys per estudiar alguns cursos de filologia, i se’n cansà. Ha guanyat alguns premis literaris. Li han publicat alguna cosa ací i allà. S’autoeditat també alguna cosa. Quan era més jove formà part d’algunes bandes musicals per a les quals escrivia les lletres, dolentíssimes, segons ell. Qui sóc?, es pregunta. “No sóc un entès en res, i menys en filologia, no sóc pintor, no sóc un bohemi, no sóc poeta. Sembla estrany, però no he publicat cap llibre.” Encara que no ho sàpiga és molt bon poeta, com podreu comprovar. Tindreu una agradable sorpresa. Gasta imatges, perquè cal dir coses, ha dit en l’entrevista. No ha dit que no, potser sí que té una baixa autoestima. Ha admès la foscor de la seva poesia, però ha aclarit que també hi havia llum, perquè a la vida hi ha ambdós aspectes. Ha sorprès quan ha definit la poesia com una ferida.