aparador de poesia, 6 de novembre del 2013

Aparador de poesia. Amat Baró vingué a presentar-nos “On has deixat la falç?”, ‘un feix de rimes, blats i partitures lligat amb la rosa dels vents’, llegim. Es tracta del darrer poemari d’Amat Baró, poeta almacellenc mig joglar, mig trobador que viu i treballa a Lleida. El dia 6 de novembre del 2013, férem el cent dinovè programa, el vuitè de la quarta temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Viu i treballa donant classes a Lleida. Amat Baró, el nostra convidat, no fa gaire que ha creuat la trentena. De l’escola estant ullava les serres, però també, en dies clars, els Pirineus. Pura inspiració. Sentí que havia d’emprendre un viatge i escrigué els primers versos. Devia ser menutet. Ve el dia, però, que es muda a Lleida, per estudiar Llengua i Literatura a la Universitat. No sabeu com el decep, perquè no s’hi feien versos. El paisatge no era superior espiritualment al del cafè d’Almacelles, “on mon padrí jugava a cartes i renegava”. Ara, seguí fent versos i va poder fer els primers recitals. La seva obra prima és del 2008, quan encara era molt jove i potser ja havia completat els estudis superiors. “Abracadabra!”, d’efectes màgics, conté poemes com Autoretrat, que podran escoltar a l’inici del programa. Es caracteritzen per la musicalitat del vers, que, segons diu el poeta, “naixent de la tradició, retornà al fet poètic la condició de popular”. Ha fet recitals arreu del país. En festivals consagrats, com La Kinzena Poètika de Vilafranca del Penedès, o el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, i en diferents espais d’aquí i d’allà, com el Cafè del Teatre de Lleida o l’Horiginal de Barcelona. El coneixen tots els centres de cultura de Ponent, siguin instituts o bé biblioteques. El vam conèixer per (In)harmònics, una antologia de vuit poetes lleidatans que ens va fer arribar Víctor Verdú, un poeta i músic que treballà amb el seu pare, Xavier Baró, amb qui ”tenim un espectacle que es diu Catalunya i joglaria en què apleguem cançó i poesia”. El vam convidar perquè presentés el seu segon poemari, “On has deixat la falç?”, un esplèndid poemari il•lustrat per Àlvar Bonet, “un artista plàstic multidisciplinari que viu i treballa a Deltebre.” La poeta Dolors Miquel va escriure el pròleg. “No pateixis (...), que el llibre es llegeix ràpid”, ens digué el poeta en una carta manuscrita, on, a més a més, es pregunta si a l’emissora es pot arribar amb vaixell. El cert és que hi arribà en cotxe. El dugué la Glòria, la seva companya, llicenciada com ell en filologia catalana.