Aparador de poesia, 7 de desembre de 2016

Aparador de poesia. Vam tenir al programa David Ymbernon Grau, artista visual, poeta i autor de performances. Vingué a presentar ‘Carbassa emergent (llum de bengala)’, el seu primer llibre individual, que publicà l’octubre de 2015 LaBreu Edicions. Ens hi presenta —llegim a la solapa del poemari— «un món disfressat de mirada d’infant que sorprèn per la seva aparença de matèria ingènua sota la qual s’hi amaga un univers creatiu singular que transita de la sentència a la màgia, passant per l’emoció, i de la paraula al color.» El dimecres dia 7 de desembre de 2016, férem el dos-cents vuitè programa, el novè de la sisena temporada. L’emetérem en directe, com sempre. No es cansa de repetir aquest lema: « Tot el que sé, ho he après a l'hora del pati.» No necessita àvia. «He exposat i actuat als millors llocs del món, he guanyat els millors premis del món i tinc el millor reconeixement del món.» David Ymbernon i Grau nasqué a Igualada el 5 d’agost de 1972. Normalment no ens fixem en aquestes coses, però en el seu cas sí. Alguna cosa li deu al seu pare, Àlvar Ymbernon Tarrida, que sembla que pintà i va escriure des dels divuit anys, a banda d’haver estudiat a l’Institut del Teatre. Arribà a exposar a Miami i Barcelona. No se sent arrelat a la capital de l’Anoia sinó a La Llacuna, d’on era l’àvia paterna, Ramona Tarrida i Raventós. De la Festa Major d’aquest poble ho recorda tot: « les banderoles, la lluminària, el castell de focs, el ball del fanalet, els cotxes de xoc, les majorets…» Ve de la infantesa i del taronja. « la infantesa és el primer període d'existència, semblant a l’acció de donar corda a una joguina.» Molt precoç. Als quatre anys ja mostra obra seva, encara que sigui en una exposició col·lectiva familiar. Fou dels Mendelman, especialment de Corsària, « camisa vermella amb pigues blanques de màniga llarga, pantaló de pell marró fosc, cinturó ample i bandolera pel sabre negres i botes altes amb volta tipus pirata, també negres», amb qui descobrí la sensualitat i la sexualitat. Dos cops a l’hospital. Va atropellar-lo un camió de patates i el deixà amb commoció i, més tard, s’enverinà amb una poció original que contenia oli, pasta de dents, vinagre, sal, pintura i avecrem. Es venta que als vuit anys va deixar perplexos els igualadins guanyant un premi de pintura ràpida competint amb els grans. De bon estudiant no n’era. Com alumne no prestava atenció a res i demostrava desinterès absolut. En un examen, la resposta a la pregunta què és la llengua fou dibuixar una llengua. Després de rodolar escales avall per una puntada de peu d’un professor de religió, va anar passant cursos ara caic, ara m’aixeco, fins a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega, on estudià pintura i on conegué l’Elisabet Augé, interiorista, amb qui té dos fills, que es diuen Dadà i Daida (la i feminitza dadà). Cap al 1994 se’n van, carretera i manta, cap a Barcelona. Ve del taronja, posseït pel color taronja. Tot el seu món és blanc i taronja des d’aquest any, que fa el quadre taronja. Amb uns companys de l’Escola d’Arts i Oficis realitza l’obra Encens de Dadà (1994). S’introdueix en el món poètic de la mà de Carles Hac Mor amb la primera Revista Caminada (1995). Comença a exposar a Barcelona i fa les primeres accions i performances a Metrònom, al CCCB, a La Capella… Exposa a Berlín, Madrid, Verona, Nîmes… A nivell escènic se situa entre la poesia visual, el teatre d’objectes i el parateatre. Latung La La pilot?cuiner (2000) fou la primera obra de la sèrie de 24 aplegades sota el títol Latung La La, que el porten a participar en tota mena de festivals i fires d’arreu. La seva poesia s’ha publicat en recopilatoris, com Poesia a la frontera / Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana (March Editor,2011), Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Setze Vents Editorial, 2011), Ferro (LaBreu Edicions, 2009), Evidències cel?lulars / Poesia emergent en català(UAB, 2009), Les Vaques Magres BOUESIA 2007 (Arola).