Aparador de poesia. 7 de desembre del 2011

La jove poeta barcelonina Mireia Calafell i Obiol ha respost amb vehemència les preguntes de Pius Morera, el conductor del programa, i ha recitat set poemes del seu darrer poemari Costures i tres poemes inèdits. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, està fent a la Universitat Autònoma de Barcelona el Doctorat de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Forma part del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la l’Associació Artsmoved. El seu recull Poètiques del cos fou guardonat amb el Premi Amadeu Oller de Poesia el 2006 i també amb l’Anna Dodas el 2008 per una obra publicada per un escriptor novell. El poemari Costures obtingué el 2009 el Premi de Poesia Josep M. López Picó de la Vila de Vallirana. Ha participat en tota mena de recitals i festivals de poesia i ha estat inclosa a l’Antologia de poesia jove Pedra Foguera i a altres antologies com El poder del cuerpo, antología de poesia femenina contemporánea. Fa cosa d’una setmana ha estat inclosa en la mostra Ningú no ens representa, amb setanta-un poetes emprenyats; ha posat de relleu en l’entrevista la genuïtat del seu emprenyament, que ve de prenys, quelcom que ha de fructificar. S’ha mostrat alhora estranyada i contenta quan Pius Morera li ha fet veure que la imatge de les ales d’ocells acerades que tallen del seu poema Talls coincideix amb una imatge igualment violenta de Gabriel Ferrater. Ha repetit la seva definició de poesia que fa fer a l’antologia Pedra foguera: “Quan ja creia que tenia la resposta, la pregunta era una altra.”