Aparador de poesia, 7 de gener del 2015

Aparador de poesia. Josep Riera i Herms, pagès, forner i poeta autodidacta, fou el convidat al primer programa de l’any 2015. Hi vingué per a presentar «Llibre de viatges», el seu darrer poemari, que publicà Edicions Témenos l’estiu de 2014. Maria Dolors Alibés fa un grapat d’anys, el 1994, s’adreçava als lectors, imaginem de poesia, d’aquesta manera: “Ei, encara no heu llegit el poeta d’Oristà? Si us plau, feu-vos el favor de llegir-lo ara mateix!” S’hi poden escoltar onze poemes seus dits pel poeta i dos més cantats per V.I.C.U.S., els autors de la música, grup que nasqué a Vic la primavera de l’any 2001. El dimecres dia 7 de gener de 2015, endemà de Reis, férem el cent seixanta-tresè programa, l’onzè de la cinquena temporada, el primer d’enguany. L’emetérem com sempre en directe des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Sagitari de darrera hora, perquè nasqué el 18 de desembre de 1950 a Oristà. Signe de l’element foc, amb un elevat sentit de la justícia. Si se li hagués ocorregut fer-ho un parell de dies més tard, fóra capricorn. Pagés, forner —no dorm mai de nit— i poeta de formació autodidàctica. Començà a escriure, més o manco, als quaranta anys. El 1987 obtingué el Premi Jacint Verdaguer pel poemari Amb les mans de fang, que es publicà sis anys més tard i l’any següent repetí, tornà a guanyar-lo amb poemes de A plena pell, el seu primer llibre, editat el 1989. El 1990 guanya el Premi Ciutat d’Olot de Poesia amb Del joc al seny, poemari publicat l’any següent. El 1993 publica Amb les mans de fang i el 1994 Reraguarda. El1996 obté el Terra de Fang de Deltebre de Poesia i el 1997 el Montseny. El llibre Temps de vidre, publicat el 1996, conté, segons l’autor, els poemes d’aquests dos premis, tot i que no n’està del tot segur, ja que “fa molt de temps”. El 2000 publicà La pell de l’altra i el 2001fou mereixedor del Premi Marià Manent de Poesia per La millor companyia, que s’edità un any després. Fa poc, l’estiu de l’any passat, sortí a les llibreries Llibre de viatges, el darrer poemari, per ara, és clar. L’editor, Carles Cervelló, ens anuncià, fa temps a casa nostra, que es tractava d’un gran poemari. Ha publicat dotze llibres, segons el poeta, i, per tant, no hem sabut dir-los tots.