Aparador de poesia, 8 de gener de 2020

Aparador de poesia. Pau Ruiz Bernat, poeta i autor dramàtic llorejat, nascut a Alcoi, però resident a Alemanya, vingué al programa per a presentar ‘Glop de pol·len’, poemari amb el qual l’editorial Milvus d’Albaida inicià ara fa poc, el febrer de 2019, el seu heroic periple. « (...), cerquem ?explica l’editorial? una poesia que tinga alguna cosa a dir, que no se quede únicament en la forma; que d’una manera més o menys explícita reflectisca una visió crítica del món.» «Al llibre ?llegim a la contracoberta? nia un compromís social que destil·la una realitat complexa amb versos [i proses poètiques] que expressen, amb un lirisme just, una quotidianitat al límit de la banalitat. Hi trobem una forta influència de la poesia contemporània (...), alhora que manté un diàleg constant amb els clàssics (...).» Ahir, dimecres 8 de gener de 2020, férem el tres-cents dinovè programa, el catorzè de la novena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Podreu escoltar-lo o bé través de les ondes (FM 107.4) o bé per internet: www.radiosantvi.cat. Va nàixer el 14 de setembre de1980 a Alcoi —una ciutat industrial ubicada a la vall que formen les serres de la Mariola i el Carrascar. Allà fou on va començar els estudis musicals, concretament al conservatori municipal; estudis i interessos que va complementar formant part de la Societat Musical Nova d’Alcoi. Acabada la secundària es va mudar a la ciutat de València, on seguí estudiant durant un parell d’anys més al conservatori, i on paral·lelament començà els estudis de filosofia. Gràcies a una beca cursà els dos últims cursos de la carrera de filosofia a Alemanya. El tercer any de ser-hi a fou decisiu quant a l’escriptura: durant uns mesos va treballar a l’arxiu Schopenhauer a Frankfurt. L’arxiu disposava també de bones biblioteques privades que havien sigut donades a aquesta institució –llibres que regirà una i altra vegada; i així fou com trobà un llibret de Georg Trakl. «Al principi ?explica? em vaig dedicar a traduir alguns poemes. El següent pas fou escriure jo mateix... i aquesta estranya mania persisteix fins avui dia.» A la tornada a València començà els estudis de doctorat alhora que els estudis d’història i ciències de la música. Una beca d’investigació li permeté preparar el treball d’investigació (sobre fenomenologia i narrativitat) durant sis mesos a Alemanya. Però fou l’any 2012 que decidí establir la seua residència de manera definitiva a Alemanya, «on em dedique a la docència universitària –concretament de filosofia medieval, a la Johannes Gutenberg-Universität de Mainz, on també prepare un treball de doctorat sobre antropologia negativa als segles XIII i XIV.» En un teatre de Berlin visqué una mena d’epifania que el portà a escriure Cerdos, una obra de teatre que fou guardonada amb el premi FATEX 2017. «Des d’aleshores ?segueix? dedique esforços a parts iguals a l’escriptura poètica i dramàtica.» Durant aquest any es posà a escena en la ciutat de Buenos Aires una versió d’Edip Rey en clau d’humor negre. Aquesta obra serà reposada la pròxima temporada –el mateix grup portarà també la propera temporada el text guanyador del premi FATEX a escena. També està embolicat, son paraules seves, en dos projectes de teatre, un a la ciutat de Zurich i l’altre a la seua ciutat de residència: Frankfurt, que es materialitzaran l’any vinent. Quant a la poesia la gent de l’editorial Milvus va pensar que encetar una col·lecció de poesia amb Glop de pol·len podia ser una bona idea. «I ací estem.»