Aparador de poesia, 8 d'octibre del 2014

Aparador de poesia. El poeta Andreu Subirats Alexandri ha publicat enguany el disc titulat “On vas a peu.” Fou el convidat de la setmana i ens el presentà. Es tracta de la materialització d’un projecte que ha comptat amb Diego Burián i Roger Blàvia, dos músics excepcionals. Subirats combina poemes propis de “Galtes de perdiu”, llibre que reuneix la poesia escrita pel poeta tortosí entre 1986 i 2010, i dos poemes de les “Balades” de François Villon, traduïdes per ell. Ambdós llibres foren publicats per La Breu Edicions el 2010 i 2012 respectivament. El dimecres dia 8 d’octubre de 2014 férem el cent cinquanta-cinquè programa, el tercer de la cinquena temporada. L’emetrem, com sempre, en directe, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt. Tortosí. Andreu Subirats Aleixandri nasqué el 1968, però viu a Barcelona i passa temporades a La Fresneda, al Matarranya, on té casa. Professor de secundària. Dóna classes de poesia a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. Publicà el 1989, amb un grup d’artistes de Tortosa, va publicar juntament amb un grup d’artistes de Tortosa, “L’illa dels bous”, un llibre col•lectiu. L’any 2006 La Breu Edicions publica “L’ull entorn”, llibre escrit quinze anys abans. Quatre anys després, la mateixa editorial publica les “Balades” de François Villon, per la traducció de les quals obtingué el premi Mot Passants a la millor obra traduïda del francès. “Galtes de perdiu”, llibre publicat el 2012 per La Breu Edicions, que aplega bona part de la poesia escrita durant el període que va del 1986 al 2012. Llegim al pròleg de Joan Todó: “El llibre que teniu a les mans (...), no ve d’una rebequeria com d’una tenacitat. No és ni un seguit d’experiments ni una filera de botifarres sortida d’una cadena de muntatge: és part d’una obra fent-se. I és el resultat d’una sedimentació, del pòsit i el solatge dels dies, de la depuració que la memòria realitza quan es gira cap a uns versos antics i s’adona que allò que determinava tal gir, tal imatge, no ha superat la prova.” El 2013 publica la traducció de “Els paradisos artificials”, de Charles Baudelaire. Dos fets remarcables: a) la seva poesia, durant anys i panys, ha tingut una difusió oral, sovint acompanyada de músics de reconeguda vàlua; b) és autor d’alguns treballs sobre la variació lingüística i sobre l’actitud dels escriptors catalans sobre la primera guerra mundial.