Aparador de poesia, 9 de setembre de 2020

Aparador de poesia. La poeta taradellenca Maria Sellés i Reig ha vingut a presentar ‘Sargint la xarxa’, que ara fa res, el desembre de 2019, publicà Promarex Edicions. « Més de vuitanta anys immersa ―es justifica l’autora a la contracoberta― en el gran poema de viure. Unes frases intentant descriure'n pinzellades. En uns mots que m'han estat donats amb tant d'amor, en eixa ancestral llengua que enamora. Empeltada i heretada de l'ànima del meu poble. I que em té el cor captiu. En això consisteix el meu circumstancialment, volgut, poemari tardà.» Avui, dimecres dia 9 de setembre de 2020, hem fet el tres-cents trenta-setè programa, el primer de la desena temporada. L’hem emès en directe, com sempre. Maria Sellés i Reig, la convidada, nasqué a Taradell el 21 setembre de1936 i es mare de tres fills. Estudià a l’escola de les Germanes Dominiques. Guarda un especial record de Na Rosa Sitjà, germana dominica que «als anys 40 del segle passat, desobeint les lleis del moment, ens va iniciar en la gramàtica i ortografia catalanes (...).» Però el seu gran aprenentatge ha estat la vida. El maig de 1962 es traslladà a Barcelona, però mai no va perdre el seu contacte amb la seva ciutat nadiua. «Jo sóc taradellenca», no es cansa de repetir. Els seus records són de l’acabament de la guerra civil ençà i creu que tant els canvis personals com els generals han estat tan enormes i complexos, «que no me’ls hagués pogut mai imaginar.» L’important és que ha sabut adaptar-s’hi sempre. O bé agafant les rendes del carro fent camí sens quedar enrere o bé guiant el timó del vaixell quan les aigües sortien de mare. «L’escriptura i la lectura m’encanten ―no es cansa de repetir― des de sempre. Des de petita, petita, m’ho llegeixo tot. Fins i tot, si la vista hi arriba, els papers del terra.» La seva actitud ha estat sempre participativa i canviant segons l’evolució i la seva comprensió del món i de la vida. Prefereix aquests dos mots a altres: «T’estimo» Havia treballat com a administrativa a la fàbrica tèxtil i comercial Sert de Taradell, també com a administrativa a la Guarderia-Parvulario Cascabel de Barcelona i a la Cooperativa d’Habitatges Cor de Jesús de Barcelona i, finalment, com a botiguera a la Perfumeria Diagonal de Barcelona. «He viatjat molt, sempre amb el meu company de facècies. Ell al volant del furgó i jo de guia amb el mapa i el llibre.» Viu, jubilada de fa temps, entre Taradell i Barcelona i es confessa ser badoca de mena. Gaudeix, com qualsevol àvia, dels néts i se sent serena i feliç d’allò que ha sabut vèncer. El 30 de juny de 1951 obtingué la seva única titulació, Tenedor de Libros, obtingut a l’Acadèmia Cots. Mai no li han demanat, remarca. Preua la família, l’amistat, conèixer món, la pintura i l’escriptura, especialment la poètica. Voldria que el món fos administrat per a tothom sense excepció, no sols per a segons quines butxaques. Amb gran respecte per la Terra i les diverses ètnies que la poblen. Amb gran respecte per la rica diversitat cultural. I que hi hagi pau. Vaja, una utopia, com ella mateixa remarca.