Apasrador de poesia, 3 de febre de 2021

Aparador de poesia. Jordi Tena i Galindo fou al programa per a presentar ‘Últim record de l’Arcàdia’, que ara fa res, el gener de 2020, publicaren l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli dins de la col·lecció Pont del Petroli Poesia. «[L’autor ─llegim en un escrit promocional─ ens mostra (...) magnífics instants poètics. Potser un adéu als fugaços temps de felicitat com el poeta ens anuncia en un dels primers poemes (...): Vull saber / si això és felicitat (...) De mica en mica anem assistint al profund viatge vital de l’Espècie. ‘Vida publica, vida privada, vida secreta. Palpitants relacions entres cossos i ànimes. I la memòria, creant evocacions aferrades a la pell. L’itinerari per aquest [llibre] ens deixa un pòsit de trobada constant al fons dels passos, dels més obscurs als més lluminosos, a voltes amb clars brins de mots esperançats.» Ahir, dimecres dia 3 de febrer de 2021, férem el tres-cents cinquanta-quatrè programa, el divuitè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Jordi Tena i Galindo va néixer el 14 de gener de 1980 a Barcelona. Es va llicenciar en Dret i va esdevenir funcionari d’Administració local, però ha portat una vida paral·lela com a escriptor, sobretot com a poeta. Per això li agrada definir-se com a «funcionari de dia i poeta de nit». Conreà de bon començament la narrativa i, com a conseqüència de participar en concursos i certàmens diversos, va publicar una dotzena de narracions breus en llibres col·lectius. Més endavant, però, als vint-i-set anys va començar a escriure poemes. A partir d’aquell moment la poesia es va convertir en el seu gènere predilecte. Esdevingué tresorer i secretari general de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. Com a membre d’aquesta entitat va començar a participar en recitals poètics. En deixar-la continuà recitant la seva poesia en públic. Durant anys va ser habitual trobar-lo a l’escenari del bar Pastís, però també ha recitat en molts altres indrets. En aquest sentit, l’any 2013 va participar en un homenatge al president xilè Salvador Allende a Barcelona. També ha estat col·laborador de dos programes de ràdio dedicats a la poesia: Teatrí de butxaca, a Ràdio Gràcia, i Màgic univers de poesia, a Ràdio Pista de Balenyà. Fins ara ha publicat tres poemaris. Comanegra el 2012 li publicà Vent de pau i l’any següent, el 2013, Viena Edicions Reviu la flama. Ara, el 2020, com ja hem dit, Pont del Petroli ha cregut en el seu darrer projecte, Últim record de l’Arcàdia. Fa poc, i gràcies al vincle que manté amb el Barcelonès Nord, en especial per la seva feina com a funcionari, ha participat en el poemari Són coses certes, d’homenatge a Josep Gual Lloberas, que edità el 2020 Pont del Petroli. L’any 2013 va guanyar el premi al millor poema del Festival Invers de Poesia de Carcaixent, al País Valencià, per Perruqueria NAF, en què homenatja Gil de Biedma. La seva poesia, solen dir algunes veus, és humanista i existencial, en concebre l’individu com a part del col·lectiu i amb connexió amb l’entorn. Reconeix que la seva poesia ha patit influències diverses.