Apatrador de poesia, 2 de desembre de 2020

Aparador de poesia. Tinguérem al programa Joan Gimeno i Conesa, que vingué a presentar ‘Al peu de la lletra’, el seu darrer llibre que, ara fa res, el juliol de 2020, publicà esplèndidament Edicions Forment amb il·lustracions, magnífiques, de Marta Forment i un pròleg de Guadalupe Vega. « D’una manera estrictament formal ─hi llegim─, diré que és algú que estima profundament la llengua, el lèxic i l’exactitud en l’ús. Intenta tenir cura sempre del ritme, la puntuació i la sintaxi com a mitjà d’arribar a l’inconscient més profund del lector. Tot plegat per a forjar un relat concís, sovint crític, a voltes fins i tot cínic, de la condició humana, intrínsecs a cada un dels lectors que, d’una o una altra forma hauran experimentat o imaginat en somnis.» Abans d’ahir, dimecres dia 2 de novembre de 2020, férem el tres-cents quaranta-sisè programa, el desè de la desena temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi. Joan Gimeno i Conesa, el convidat, nasqué a Vic, el 25 de juliol de 1952. Estudià a La Salle Manlleu, i a l’Institut Jaume Callís de Vic, medecina a la Universitat de Barcelona i Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha viscut a cavall entre la Plana de Vic i aquelles llocs on l’ha dut, per diversos motius, la vida. Per feina, de Madrid a Moscou, de París a Alger o de Bèlgica a Kinshasa... Sempre sabent que més d’hora que tard tornaria allà on va deixar les seves arrels. El maig de 2016 l’Editorial Trirremis publicà el poemari Demano la paraula i ha col·laborat en molts d’altres llibres que no duu controlats ─ són paraules seves. Que sapiguem fou el guanyador del 5È Certamen Literari Joan Maragall de Poesia. Dues filles. Ha fet competició automobilística fins fa nou o deu anys. Té dos-cents bonsais i escaig, dues gates i dues oques. No li ha quedat temps per a gaires coses més, confessa. No sabem massa per quina raó no li agrada que li diguin que és poeta, tot i que ho explica a la solapa del llibre que presentarem. Pensa que la poesia té la grandesa de tenir tantes lectures com lectors s’hi atansen, i cadascú la fa seva a la seva manera.