Biografia 003 - La gran tragèdia del pare | Quintangai | Lluís Quintangai

El pare va ser un estrany tota la vida, gairebé no parlava, mai va explicar res de la seva vida. Ho he hagut de deduir parlant amb la mare molt després de la seva mort en 1975. Nen de la lleva del biberó, amb 17 anys arrencat de casa i portat al front de l'Ebre... Una granada o similar el va deixar sord d'una orella i arrencar una part del coll amb efectes al aparell fonic. Després presó i finalment la mili obligatòria de 3 anys... Com tants altres on la guerra va agafar en el bàndol perdedor i sense recursos... Així entenc que el seu silenci va durar tota la vida... La mare va ser el seu únic consol. Per els 3 germans un gran misteri. Si més no, per a mi... Fins que un cop mort vaig poder anar traient records a la mare.... Biografia, capítulo 3. La gran tragèdia del pare que mai es va ni tan sols esmentar. Ho he anat deduint conforme m'he fet gran i he pogut veure coses. La cosa és, el meu pare va ser de la lleva del biberó, tenia 17 anys quan se'l van endur al front de l'Ebre. Allà, pel que jo endivino, una granada li va afectar, el va deixar sort i una part de l'aparell i el va ser un llibre sinfònic complicat i parlava que prou feina se l'entenia. I per això el va complexar, a part que va sortir 17 anys de casa i no va tornar fins que tenia gairebé 30. La guerra, la mili i presó, tot plegat que mai ni s'esmentava. Per això li va causar un silenci total durant tota la seva vida i això ho he anat averiguant amb molt d'esforç i molt de seguiment d'històries paral·leles.