Cartellera de cine: Hamnet i Nouvelle Vague

Hamnet, que no Hamlet, adapta la novel·la homònima de Maggie O’Farrell, i no pas l’obra immortal de William Shakespeare. Hamnet fabula sobre el suposat procés tràgic i dolorós que l’autor i la seva dona, Agnès, van viure arran de la mort d’un dels seus fills a causa de la pesta. Va ser aleshores quan, mentre Agnès s’enfonsava en el dolor, Shakespeare es va abocar a l’escriptura de la seva obra més coneguda: aquesta vegada sí, Hamlet.La crítica nord-americana, igual que l’europea —que la va descobrir en festivals com el de Valladolid, on es va endur el premi del públic—, és pràcticament unànime a l’hora de qualificar Hamnet d’obra mestra, destinada a ocupar un lloc destacat en la història del cinema i a situar-se al capdamunt de les apostes per arrasar a la propera gala dels Òscar. El fet que Chloé Zhao adapti una novel·la supervendes de Maggie O’Farrell —que aquí també exerceix de coguionista— no fa sinó incrementar unes expectatives ja molt elevades al voltant de l’estrena. A tot això s’hi suma la bellesa de les imatges i un pols narratiu profundament emocional, amb la complicitat en la producció de Steven Spielberg i una parella protagonista magnífica formada per Paul Mescal i una Jessie Buckley que articula un punt de vista commovedor i, en moments, devastador, en un relat d’amor i de mort.Podeu veure Hamnet als cinemes Verdi i Moby Bosque.L’any 1959 es donava el tret de sortida a un moviment cinematogràfic destinat a passar a la història: la Nouvelle Vague. Aquella nova onada de cineastes francòfons —amb noms com François Truffaut, Claude Chabrol, Agnès Varda i, és clar, Jean-Luc Godard— va sacsejar el cinema amb una llibertat formal i creativa sense precedents. Un dels seus grans símbols va ser À bout de souffle (Al final de l’escapada), dirigida per Godard i protagonitzada per Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg.Nouvelle Vague, la nova pel·lícula de Richard Linklater, recrea amb detall i en clau de making-of el rodatge d’aquell film mític, amb estil i delicadesa. Rodada en el mateix blanc i negre i en format quadrat que l’original, la proposta torna a demostrar la inspirada fiabilitat de Linklater, capaç d’adaptar-se a qualsevol singularitat narrativa sense perdre identitat.El film reuneix un repartiment que dona vida a autèntics referents del cinema: Guillaume Marbeck clava un Godard tan carismàtic com esquiu, Zoey Deutch està esplèndida com a Jean Seberg, i Aubry Dullin recrea amb encert la masculinitat icònica de Belmondo. Nouvelle Vague és, en definitiva, una festa cinèfila i una celebració de la creativitat més lliure i transgressora, vista a través de la mirada còmplice d’un Linklater enamorat del cinema.La pel·lícula es pot veure als cinemes Girona i Verdi.