Comanda Templera de Santa Magdalena

També és coneguda com Comanda Templera de Santa Magdelena o Comanda Templera de Palau de Plegamans i va ser declarada ben cultural d'interès nacional (BCIN). L'any 1036 l'Orde del Temple disposava ja de diverses possessions properes a la riera de Caldes, entre Santa Perpètua i Palau-solità i Plegamans. Es va traslladar a aquesta part del Vallès i es va fundar la Comanda de Palau que és una de les primeres i més poderoses comandes del Temple a Catalunya. Al llarg de la seva existència, sempre ha tingut renom i ha estat famosa pel seu poder i riquesa. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització del Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard, va ser comprada per un particular. L'ermita, malgrat l'estat ruïnós en el qual es troba, conserva part de la seva estructura: planta rectangular amb absis (totalment en runes). Només es conserva una part de la nau. La façana principal va ser construïda amb pedres poc escairades. El portal d'entrada és d'arc rodó i de pedres, més o menys escairades, que formen el dovellat. Té una teulada a dos vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar amb espai per una sola campana. En excavacions recents es van trobar les restes humanes, probablement d'un monjo templer del segle XII, i restes de ceràmica. Els objectes religiosos més importants, com el retaule de la Santa, la taula de l'altar i la campana, es traslladen a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Les actuacions arqueològiques frealitzades darrerament han permès identificar la part més antiga de l'església, que correspondria a la part inferior de les parets, essent la volta de la nau d'arc apuntat i la porta antiga de la mateixa forma. La porta actual, d'estil romànic, sembla feta posteriorment.