Skip to content
Competència a l'esport faller a Xàtiva - episode artwork

Feb 8, 2017 7 min

Competència a l'esport faller a Xàtiva -

from Ferroviaria 2017

Vivim en una contínua competència. Amb els altres o amb un mateixa. Quan ens alcem esperem ser millors que el dia anterior, aconseguir els objectius que ens vam proposar i que encara no hem assolit, i moltes vegades ens gitem pensant “hui no, però demà sí; demà ja toca”. Competència. Una paraula que flota a l'ambient, que respirem cada vegada que llancem una bafarada de nostàlgia, d'exigència... i inclús també d'enveja. Competència és un terme que s'empra sovint en tots els àmbits. Un polític competeix amb un altre per a presidir un país, o un territori, o un poble; una opositora competeix amb la resta d'opositors per eixa plaça que tant de temps ha estat anhelant; un estudiant competeix amb la resta de la classe per ser el primer de la promoció; un equip de futbol, o de bàsquet, o de tenis taula, competeix per guanyar la partida, o la lliga o la copa. I una falla competeix per emportar-se el banderí al millor monument, o al millor ninot, o al millor llibret... De fet, si unim els últims dos conceptes que hem anomenat: falles i esport, pot esdevenir una mescla explosiva. L'esport a les falles de Xàtiva és un tema candent. Cada any, les falles es reten en aquests quefers, començant pels Jocs de Saló, que anem a interpretar com a “esports”, agafant-ho amb pinces, perquè en realitat sí que es disputa un campionat d'un “joc” considerat esport: els escacs. La resta: parxís, dòmino, bac, manilla i truc. Anem per parts. Per als jugadors de parxís, el seu èxit no depèn sols de la sort del dau. Hi ha que saber menejar les fitxes en el seu adequat moment, en el seu just instant. Aprendre a contar tres tirades mes enllà, saber escollir entre el verd esperança, el blau cel, el roig passió o el groc cridaner. Qualsevol comentari per desmoralitzar l'oponent és benvingut: “ui, mira, si tan sols ens queda una”, “pobret, encara té tres fitxes sense traure”, “vols que et canvie el dau a veure si així t'ix algun cinc?”... I el colp de cubilet. Quant més fort li pegues a la taula més autoritat demostres. Està estudiat. Després està el dòmino. Ací es requereixen hores i hores d'entrenament en algun dels bars de la ciutat, i si pot ser, acompanyats d'un carajillo o d'una copeta de conyac. S'ha de dir que en aquest joc la mitjana d'edat és més bé elevada, però com en qualsevol altre aspecte, l'experiència és un grau. Tancar, doblar... hi ha que ser tot un expert per a aconseguir rascar alguna cosa a aquest joc a les falles de Xàtiva. Continuem amb el bac. Podria ser la competició per pujar a la xarxa el vídeo de la caiguda més graciosa, però no. Parlem del Bac, el joc de cartes. Bac, rebac, recontrabac! Un entreteniment amb el que et sents més poderós que Zeus si aguantes entre les mans dos cartes amb el mateix número. Ronda. I no en parlem si coincideixen les tres! Rondí! Invencible. Parlant de tres cartes, ens n'anem al joc “Typical valencian”. El nostre segell d'identitat per excel·lència. El truc. Pobres els universitaris d'altres comunitats autònomes que han de conformar-se amb jugar al mus, un joc que no hi ha que confondre amb el “tra-mús”, que és el que pots anar picant mentre et fas la partideta. El truc és joc d'enganyifes, de mentides i de valents. I a Xàtiva hi ha molt bona cantera. Aquesta comissió sempre dona de que parlar, però qualsevol jugador de truc sap que no pot confiar-se en cap partida dels Jocs de Saló. Ahí fins al més babau fa rellotges, o en aquest cas tira farolaes en els envits i llança a l'aire trucs fantasma. A la manilla la competència és un tant més lleugera. Aquesta és una de les poques comissions que presenta batalla. A voltes en són tres, altres quatre, cinc si sona la flauta... Són els rars. No us puc explicar molt bé en què consisteix perquè mai he entès de que va aquest joc. I mira que ho he intentat ! Sols us puc dir, que Sebastian Cruzans, més conegut com “el Roig”, és cada any el rival a batre. Dona igual amb quin company jugue (que normalment té tanta idea com jo i acaba pegant cabotades si la partida s'allarga), Roig se les apanya per contar les cartes seues... i les de la resta. Per últim, en els Jocs de Saló, trobem els escacs. Un esport en el que el desgast és mental. Des de l'experiència us puc assegurar que una partida llarga cansa tant com un partit de futbol. Acabes esgotat. Perquè no sols es tracta de saber moure les peces, sinó de combinar jugades amb un propòsit final, avançant-se al que pensa el contrari i tractant de desbaratar les seues opcions. És l'estratègia per excel·lència, i sempre hi ha competència per a veure qui s'emporta el banderí, ja que és un joc en el que la sort té més bé poc a veure amb el resultat final. Això respecte als Jocs de Saló, que malgrat la competència, solen viure's en un ambient jovial i d'amistat, gairebé de germanor fallera. Però hi ha altres en els que els colpets a l'esquena no són tan habituals. Parlem del futbol sala faller, un esport que ha tornat a l'imaginari faller fa un parell danys, però que durant molt de temps ha hagut de romandre apartat. I no era per falta de ganes. El problema? El poc trellat d'algunes persones. Fa vora una dècada acabà aquesta competició degut a les constants baralles que es produïen partit rere partit. El que es va concebre en el seu dia com una estona d'entreteniment, es va convertir en una competència violenta que l'únic que feia era trencar alguna que altra amistat forjada en el món de les falles. És necessari arribar a aquests extrems per un palet? El balanç de l'any passat, el de la tornada del futbet faller a les pistes xativines, ha estat positiu malgrat algun que altre fet puntual. S'han posat de nou les primeres pedres per tornar a gaudir d'aquest esport. I és que no hi ha més que veure les grades del pavelló de voleibol els dijous i divendres per la nit. De gom a gom ! Inclús la Falla Sant Jordi s'ha animat aquest any a dur xaranga als partits per tal d'amenitzar el temps. És sols així, des del respecte cap als contraris, cap a la resta de comissions i cap als àrbitres que acudeixen per impartir justícia en els partits (perquè mira que pateix un àrbitre!) com es pot construir una competició sana i digna, on el palet siga un element secundari i on regne la tan anhelada “germanor fallera”. I per últim, l'altre esport en actiu pel que es competeix a les falles de Xàtiva és el del pàdel. No hi ha excuses excloents, perquè les modalitats comprenen masculí, femení i mixtes. L'auge d'aquesta modalitat ha fet necessària la implantació d'aquesta competició, on algunes falles tenen a verdaders experts entre les seues files. En definitiva, l'esport a Xàtiva és un element més de cohesió entre les diferents comissions de la ciutat, en el que es poden intercanviar estones d'entreteniment, però alhora forjar amistats amb persones que sols vegem de setmana fallera en setmana fallera. Perquè ara, que la nostra festa ha estat reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, és el moment perfecte per demostrar que “Falles” és una paraula que no es limita sols a una setmana. Falles és cultura, tradició, música, pólvora, vestimenta... i esport, això sí, sempre basant-se en una competència sana. Perquè ja ho diu la dita: Anima sana in corpore sano.

Episode details come from the podcast's RSS feed.

Embed this episode

Ready to play

Competència a l'esport faller a Xàtiva -

0:00 7:54

No transcript yet.

Requests help us decide what to transcribe next.

Frequently asked questions

How long is this episode of Ferroviaria 2017?

This episode is 7 minutes long.

When was this Ferroviaria 2017 episode published?

This episode was published on February 8, 2017.

Can I download this Ferroviaria 2017 episode?

Yes. Use the download control on the episode player to save the publisher-provided media file.