Compte - Roberto Perez Mulet

Era una vegada un xiquet anomenat Bartolo. Aquest tenia el pèl roig, els ulls de color verd maragda i el seu caràcter era alegre i extravertit. Un dia mentre anava pel bosc, va veure un gos blau que entrava a una caseta de fusta. Com Bartolo era molt curiós, el va seguir, i dintre de la caseta sols hi havia una botella amb un cartell que posava “no beure”, i la imatge d’una calavera, però ell no feu cas i va beure. De sobte li començaren a pesar els ulls i caigué en un somni profund. Quan va despertar es trobava a un tossal, ple de tocons. Quan mira en lluny va veure una filera de fum, així que va anar cap enllà. Després de caminar una estona, arribà a un xicotet poble. Com no sabia on era trucà a una casa i un gos blau de nom Blavós li obrí la porta. Xarraren una bona estona (ja que aquell gos parlava) i descobrí que el planeta de Blavós estava molt contaminat, cosa que a Bartolo li dona molta pena i decidí ajudar-lo a salvar el seu planeta. Després de dormir a la casa del seu nou amic Blavós, de bon mati en posaren en marxa ambdós. Després de caminar moltes hores, arribaren a una platja, amb un oceà d’un color molt fosc, degut als abocaments tòxics que hi feien. Com feia molta calor, decidiren descansar a l’ombra una estona i berenar. Front a ells hi havia una plantació de carlotes. Però quan anaven a agafar-ne alguna, un conill groc, de nom Secoll, els mirà molt enfadat i els demanà explicacions. Finalment i després d’explicar-li el que havien anat a fer allí, es feren amics i decidí ajudar-los en la seua aventura. Amb un vaixell, propietat de Secoll navegaren a l’encontre de la central nuclear que està contaminat el planeta. Durant el viatge pensaren com s’havia arribat a trencar el nucli del generador. La travessia era molt llarga, i després de fer-se de nit, Bartolo no podia adormir-se, sols tenia una idea al seu cap, desactivar el nucli del generador i salvar el planeta que estava contaminant-se cada vegada més. Bartolo va tindre un somni molt curiós, somniava a mb un rellotge que feia tic-tac, tic-tac d’una forma molt sorollosa, al centre tenia una porta mitjançant la qual Bartolo entrava al nucli del generador, però abans de poder desactivar-lo es va despertar. Quan arribaren a la ciutat, conegueren en el port un unicorn, del qual es feren amics i els convidà a passar la nit a la seua casa. Durant la nit, Bartolo es despertà per anar al servei i veié una llum. Quan s’acostà veié a l’unicorn intentant arreglar un rellotge antic, igualet al del seu somni de la nit anterior. La sorpresa de Bartolo fou majúscula, ja que pertanyia al seu avi. L’unicorn li’l regalà a Bartolo i tornaren al llit. A l’endemà van entrar els quatre amics al lloc on es trobava el nucli, per poder obrir-lo tenien que desxifrar una encriptació molt complicada, que gràcies a l’astúcia de Blavós i l’unicorn. Però la sorpresa en la que es trobaren, es que sa majestat es trobava al nucli, dormint amb una estranya màquina que havien de desconectar per tal de salvar-li la vida. Tot això en poc de temps, i conectar la màquina al rellotge durant cinc minuts. Era una tasca molt complicada però amb el companyerisme ho aconseguiren. Sa majestat en agraïment feu una gran festa en el seu honor, ja que aconseguirem salvar-li la vida i llevar la contaminació del seu planeta. Despres de la festa Bartolo se n’ana a fer una passejada a la vora del riu, quan de sobte entropessà i caigué dins del riu. Es desmaià i es despertà a la seua caseta. I conte contat, conte acabat.