Crispar

I avui, per variar una miqueta parlarem d’un verb. Del verb crispar. És de la primera conjugació i té el seu origen en el segle XV i prové del llatí crispare. Segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix, en el seu sentit més literal, al fet de causar una contracció espasmòdica, però té un sentit figurat molt utilitzat, malauradament pels nostres polítics. N’és igual el nom, ja es pot dir Rajoy, Mas, Carod Rovira, Magdalena Álvarez o Saura. I és que, desgraciadament, estem patint els pitjors polítics de la nostra història més recent. Una gent que per camuflar els seus defectes, necessita crear tensió i mal ambient, tot desqualificant el contrari. Però això sembla que els funciona o almenys això és el que va dir el el president del talant Zapatero als micròfons de la cadena de televisió Cuatro. Potser al final el 9 de març haurem de donar alguna oportunitat a algun partit minoritari pacifista que no tingui el mot crispar en el seu diccionari.