DJ172: Azul (2017) Michael Kiesling

Ha passat l'estiu i tornem a parlar de jocs. Seria un pecat no recordar-nos de l'aclamadíssim Azul. De fet, és un dels jocs que més he jugat darrerament i, sonant prepotent (ho admeto), qui ara mateix escriu aquestes línies és el flamant campió del torneig d'Azul celebrat durant la passada Fira JOKOS 2018 a Sabadell (amb una puntuació a la partida final de 96 punts! -crec que és el meu rècord-). Més que explicar-vos el què ja és Azul, m'agradaria aventurar-me a dir-vos el que serà Azul en uns anys: Azul esdevindrà claríssimament un joc d'aquells que diem clàssics-moderns en l'àmbit dels jocs familiars (aproximadament cada 5 anys surt un d'aquests jocs). - 1995: Catan - 2000: Carcassonne - 2005: ¡Aventureros al Tren! - 2008: Pandemic - 2017: Azul Serà a escala de vendes en el sector el que tècnicament es diu un "evergreen": joc que cada any ven més unitats que l'any anterior. Serà la reconciliació dels jocs abstractes purs amb el públic familiar. Serà el paradigma que justifica l'excel·lència a nivells de producció. Serà un joc del qual es faran molts campionats. I serà, si no ho és ja, un model a seguir en l'èxit editorial que he de remarcar obligatòriament que ha estat causa i efecte de l'olfacte i el tacte de dues dones en un món que, inicialment, sembla més d'homes: Sophie Gravel i Andrea Ahlers.